El model de negoci familiar
El model de negoci que predomina en el sector turístic a casa nostra continua sent el negoci familiar o la petita empresa amb menys de deu treballadors. La fórmula funciona gràcies a l’esperit de sacrifici que fins ara han tingut les famílies que els regenten i, en el cas del turisme rural, gràcies a la retroalimentació amb la resta de negocis locals. Ara, però, hi ha qui pensa que el model està en perill d’extinció. “En el món rural el sector serveis cada cop està més envellit, s’estan tancant locals i es canvia de negoci perquè el sector de l’hostaleria és molt sacrificat i no hi ha relleu”, explica Josep Aymerich. Ell i la seva dona, Anna Canals, estan al capdavant de l’Hotel Restaurant Fonts del Cardener, un establiment familiar a la carretera de Tuixent que ara et porta cap a l’estació d’esquí de Port del Comte però que quan es va inaugurar, el 1971, “semblava que aquí s’acabés el món”, diu la mestressa.
Són la tercera generació d’un negoci que amb els anys ha fidelitzat clientela i ara gaudeix de bona salut. Pertany al municipi de la Coma i la Pedra, que, junt amb Sant Llorenç de Morunys i Guixers, forma la vall de Lord, amb la natura i les aigües sulfuroses de la Font de la Puda com a principals atractius. Tot i la crisi del sector, aguanten l’atzucac de la pandèmia i aprofiten per reivindicar el pes del turisme de proximitat: “El turista local estava una mica injuriat i semblava que era molt millor si venien americans o alemanys i ara s’està entenent que potser no cal fer 6.000 quilòmetres per fer unes bones vacances i que potser s’ha de cuidar més el turista de casa nostra”, indica Anna Canals, i conclou: “A nosaltres, és aquest turista el que ens ha fet créixer.”
Però la supervivència del model no depèn tant del client sinó de qui regenta els negocis. “És un sector dur, la gent està cremada i en entorns rurals costa trobar personal”, diu Aymerich, que recorda comerços que eren referents a Sant Llorenç de Morunys i ara han tancat per manca de relleu. “És un peix que es mossega la cua: el turista vol més serveis però oferir-los és costós econòmicament i pel que fa a hores, perquè el que et dona valor afegit és el tracte personal, aquesta atenció al client gairebé artesanal que requereix molt d’esforç i dedicació”, conclou.
