QUÈ PODEM ESPERAR DEL 2024?

En el missatge de Cap d’Any, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va subratllar que el 2023 havia estat un any de gran sofriment sobretot pel canvi climàtic i també per la guerra i va instar a canviar el rumb el 2024, que hauria “de ser un any per reconstruir la confiança i restaurar l’esperança”. Uns bons desitjos que les prospectives no semblen avalar. Segons la nota internacional elaborada pel Cidob sota la coordinació de Carme Colomina, el 2024 serà un any d’urnes, més de 4.000 milions de persones votaran en més de 70 països, i armes, després que el 2023 hagi estat un dels anys més conflictius de la història recent amb guerres a Ucraïna, Palestina, el Sudan, el Congo, neteges ètniques a l’Alt Karabakh i Myanmar i el sisè cop d’estat (Níger) al Sahel des del 2020. En suma, assistim a un procés accelerat de “desregulació de l’ús de la força” en paral·lel a “l’erosió de les normes internacionals” i al creixent descrèdit de l’ordre liberal i de les Nacions Unides, incapaç d’imposar la pau i el dret internacional (la darrera andanada han estat les crítiques de Benjamin Netanyahu al secretari general per acusar Israel de no respectar les “normes de la guerra” a Gaza). I, davant aquesta situació, poc pot fer la Cort Penal Internacional (CPI), que va dictar una ordre d’arrest contra Vladímir Putin (que assistirà a la reunió del G-20 al Brasil) i que té damunt la taula una acusació de Sud-àfrica contra Israel per crims de genocidi a Gaza.

El fet que poc més de la meitat de la població mundial acudeixi a les urnes el 2024 no significa, però, un avenç de la democràcia, perquè moltes eleccions seran en països amb règims autoritaris o híbrids (Rússia, Tunísia, l’Iran, Ruanda, Bielorússia, Algèria...) on els resultats de les eleccions només serveixen per emmascarar la reiterada vulneració dels drets humans i civils. En aquest duel entre valors democràtics i ultraconservadors, seran decisives les eleccions dels EUA, on, si la justícia no ho impedeix, les enquestes auguren una victòria de Donald Trump. Dramàtic, dos candidats octogenaris, que donen suport al govern d’Israel malgrat la massacre a Gaza, que dirimiran qui presideix el bressol de la democràcia sense cap projecte de renovació capaç de liderar un món cada cop més escorat cap a la creixent influència del règim totalitari xinès. La gerontocràcia soviètica pronosticava la implosió de l’URSS, la dels EUA pronostica la decadència de l’hegemonia occidental i d’una governança basada en l’ordre liberal sorgit a la fi de la Segona Guerra Mundial. Igualment decisives seran les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny (també hi haurà eleccions legislatives en 12 estats membres), que marcaran els límits del creixement de l’extrema dreta, i la voluntat o no del Partit Popular Europeu (PPE) de pactar amb la dreta radical, i, per tant, del projecte i del futur de la UE en aspectes essencials com ara el repte climàtic, les noves ampliacions, l’ajuda a Ucraïna... També són importants les eleccions al Regne Unit, l’Índia, Taiwan (amb incidència en la política exterior de la Xina i la seguretat al mar de la Xina Meridional), Indonèsia, Mèxic (on per primera vegada una dona –de ben segur Claudia Sheinbaum– assumirà la presidència) i, si la guerra ho permet, Ucraïna.

Però, més enllà de les previsions derivades d’eleccions o esdeveniments globals (Olimpíades de París), el que sembla clar és la reafirmació de tendències que ja es van apuntant en els darrers anys, com ara un creixent desinterès per la política, el descrèdit dels partits tradicionals, la desconfiança cap als mitjans de comunicació convencionals i la seva substitució, en les generacions més joves, per les xarxes socials, que, sovint, són terreny adobat per a les fake news, que l’eclosió de la intel·ligència artificial (IA) aquest 2024 pot accentuar, ja que, per molt que s’intenti regular un ús nociu, serà inevitable la seva proliferació gràcies als conflictes militars i híbrids. La desinformació i la volatilitat de la informació on nous escenaris eclipsen els anteriors (Gaza ha desplaçat en bona mesura dels informatius Ucraïna) aguditzen el sentiment de cansament de la política, afebleixen la fidelitat partidista i el vot es torna sovint volàtil i imprevisible. Tot plegat i una creixent manca de comprensió lectora afavoreixen els missatges simples i la polarització política, terreny propici per als moviments populistes i d’extrema dreta.

A mitjà termini (horitzó 2030), el grup de treball interinstitucional del Sistema Europeu per a l’Anàlisi Estratègica i Política (ESPAS) assenyalava el 2016 una tendència avui ja consolidada: el desplaçament del pes econòmic i polític cap a Àsia (la Xina). Així, segons l’Organització Mundial del Comerç (OMC), el 2022 Àsia aportava el 35,1% de les exportacions mundials (la Xina, el 14,8%); l’Amèrica del Nord, el 13,3% (els EUA, el 8,5%), i la UE, el 29,4% (Alemanya, el 6,8%), mentre que el 2003 els percentatges respectius d’aquestes tres regions eren del 26,1%, el 15,6% i el 46,2%. En termes absoluts, la Xina havia esdevingut el primer exportador mundial i superava els EUA en un 30%. Al mateix temps, el desenvolupament sostingut de l’economia mundial es feia més vulnerable a les debilitats del procés de globalització, perquè la interdependència global no corre paral·lela al reforçament de la governança global i les Nacions Unides no poden fer front a les polítiques de neteja ètnica, a les catàstrofes humanitàries i a l’incompliment del dret internacional. Al mateix temps, l’aparició de noves potències regionals apunta cap a un món més multipolar, que no vol dir que s’imposin polítiques multilaterals basades en el consens ni que sigui menys conflictiu.

Pel que fa a l’economia, el món encara pateix els efectes de les crisis de la darrera dècada i mitja, la crisi econòmica sistèmica del 2008-2014 de la fase de globalització dirigida per les finances (GDF), en expressió de les Nacions Unides, resultat de les desregulacions financeres iniciades per Margaret Thatcher i Ronald Reagan fa 40 anys (entre el 1986 i el 2004, el PIB mundial –l’economia real– es va multiplicar per tres; però els productes financers, per 98); la crisi climàtica, que s’ha agreujat en les darreres dècades i que es relaciona directament amb la crisi sanitària provocada pel virus SARS-CoV-2 (els canvis al medi ambient provoquen alteracions en els animals reservoris de virus, aquests muten i per un mecanisme de zoonosi les persones es contagien noves malalties), que va suposar una disrupció del comerç mundial, i la guerra d’Ucraïna, que el 2022 va provocar un encariment dels preus dels hidrocarburs i dels cereals. Les conseqüències de la guerra i de la pandèmia van ser un endeutament global i un procés inflacionari que obliga a un increment del tipus d’interès “per fer front al repunt més gran de la inflació en 40 anys”. En conseqüència, les previsions de creixement pel 2024 són més aviat febles (un 2,9%) mentre els tipus d’interès es mantinguin elevats, sobretot si “el preu del petroli es torna a tensionar en un context d’incertesa geopolítica elevada”. I, a curt termini, no cal esperar gaires avenços en la transició energètica després del semifracàs de la COP28 (Cimera de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic). Tampoc s’albiren bones perspectives pel que fa a l’assumpció de compromisos internacionals en matèria de desplaçaments forçosos (a finals del setembre del 2023 ja hi havia 114 milions de desplaçats arreu del món i 1,6 milions de nous sol·licitants d’asil), d’igualtat de gènere, de reducció de l’extracció de carbó i hidrocarburs, etc. El 2024 el preu dels aliments seguirà a l’alça, es produiran noves emergències humanitàries i el fenomen d’El Niño, que incrementa les temperatures de la Terra, empitjorarà la situació, ja que pot provocar precipitacions excessives “en algunes zones meridionals de l’Amèrica del Sud i dels Estats Units, la Banya d’Àfrica i l’Àsia central” i, pel contrari, “greus sequeres a Austràlia, Indonèsia i parts del sud-est asiàtic”. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) veu probable que la inseguretat alimentària i la desnutrició s’agreugin pels efectes d’El Niño amb “implicacions de gran abast per a la salut a escala mundial fins ben entrat el 2024”. I recorda que “l’amenaça d’un altre patogen emergent amb un potencial encara més mortal [que la covid-19] continua”.

En conclusió, males perspectives per a l’any que comença tot i els possibles acords de les Nacions Unides per posar fi a la contaminació per plàstics o per avançar en la codificació de l’apartheid de gènere com a crim contra la humanitat. Igualment, cal dipositar un bri d’esperança en la capacitat de molts joves per mobilitzar-se a favor de la preservació del medi ambient, dels drets de les dones i del moviment LGTBI+ o contra el racisme, la criminalització de la immigració, el comerç d’armes i la guerra de Gaza.