QUÈ PODEM ESPERAR DEL 2024?

En el mis­satge de Cap d’Any, el secre­tari gene­ral de les Naci­ons Uni­des, António Guter­res, va subrat­llar que el 2023 havia estat un any de gran sofri­ment sobre­tot pel canvi climàtic i també per la guerra i va ins­tar a can­viar el rumb el 2024, que hau­ria “de ser un any per recons­truir la con­fiança i res­tau­rar l’espe­rança”. Uns bons desit­jos que les pros­pec­ti­ves no sem­blen ava­lar. Segons la nota inter­na­ci­o­nal ela­bo­rada pel Cidob sota la coor­di­nació de Carme Colo­mina, el 2024 serà un any d’urnes, més de 4.000 mili­ons de per­so­nes vota­ran en més de 70 països, i armes, després que el 2023 hagi estat un dels anys més con­flic­tius de la història recent amb guer­res a Ucraïna, Pales­tina, el Sudan, el Congo, nete­ges ètni­ques a l’Alt Kara­bakh i Myan­mar i el sisè cop d’estat (Níger) al Sahel des del 2020. En suma, assis­tim a un procés acce­le­rat de “des­re­gu­lació de l’ús de la força” en paral·lel a “l’erosió de les nor­mes inter­na­ci­o­nals” i al crei­xent descrèdit de l’ordre libe­ral i de les Naci­ons Uni­des, incapaç d’impo­sar la pau i el dret inter­na­ci­o­nal (la dar­rera anda­nada han estat les crítiques de Ben­ja­min Neta­nyahu al secre­tari gene­ral per acu­sar Israel de no res­pec­tar les “nor­mes de la guerra” a Gaza). I, davant aquesta situ­ació, poc pot fer la Cort Penal Inter­na­ci­o­nal (CPI), que va dic­tar una ordre d’arrest con­tra Vladímir Putin (que assis­tirà a la reunió del G-20 al Bra­sil) i que té damunt la taula una acu­sació de Sud-àfrica con­tra Israel per crims de geno­cidi a Gaza.

El fet que poc més de la mei­tat de la població mun­dial acu­deixi a les urnes el 2024 no sig­ni­fica, però, un avenç de la democràcia, perquè mol­tes elec­ci­ons seran en països amb règims auto­ri­ta­ris o híbrids (Rússia, Tunísia, l’Iran, Ruanda, Bie­lorússia, Algèria...) on els resul­tats de les elec­ci­ons només ser­vei­xen per emmas­ca­rar la rei­te­rada vul­ne­ració dels drets humans i civils. En aquest duel entre valors democràtics i ultra­con­ser­va­dors, seran deci­si­ves les elec­ci­ons dels EUA, on, si la justícia no ho impe­deix, les enques­tes augu­ren una victòria de Donald Trump. Dramàtic, dos can­di­dats octo­ge­na­ris, que donen suport al govern d’Israel mal­grat la mas­sa­cre a Gaza, que diri­mi­ran qui pre­si­deix el bres­sol de la democràcia sense cap pro­jecte de reno­vació capaç de lide­rar un món cada cop més esco­rat cap a la crei­xent influència del règim tota­li­tari xinès. La geron­tocràcia soviètica pro­nos­ti­cava la implosió de l’URSS, la dels EUA pro­nos­tica la decadència de l’hege­mo­nia occi­den­tal i d’una gover­nança basada en l’ordre libe­ral sor­git a la fi de la Segona Guerra Mun­dial. Igual­ment deci­si­ves seran les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu del mes de juny (també hi haurà elec­ci­ons legis­la­ti­ves en 12 estats mem­bres), que mar­ca­ran els límits del crei­xe­ment de l’extrema dreta, i la volun­tat o no del Par­tit Popu­lar Euro­peu (PPE) de pac­tar amb la dreta radi­cal, i, per tant, del pro­jecte i del futur de la UE en aspec­tes essen­ci­als com ara el repte climàtic, les noves ampli­a­ci­ons, l’ajuda a Ucraïna... També són impor­tants les elec­ci­ons al Regne Unit, l’Índia, Taiwan (amb incidència en la política exte­rior de la Xina i la segu­re­tat al mar de la Xina Meri­di­o­nal), Indonèsia, Mèxic (on per pri­mera vegada una dona –de ben segur Clau­dia Shein­baum– assu­mirà la pre­sidència) i, si la guerra ho per­met, Ucraïna.

Però, més enllà de les pre­vi­si­ons deri­va­des d’elec­ci­ons o esde­ve­ni­ments glo­bals (Olimpíades de París), el que sem­bla clar és la rea­fir­mació de tendències que ja es van apun­tant en els dar­rers anys, com ara un crei­xent des­in­terès per la política, el descrèdit dels par­tits tra­di­ci­o­nals, la des­con­fiança cap als mit­jans de comu­ni­cació con­ven­ci­o­nals i la seva subs­ti­tució, en les gene­ra­ci­ons més joves, per les xar­xes soci­als, que, sovint, són ter­reny ado­bat per a les fake news, que l’eclosió de la intel·ligència arti­fi­cial (IA) aquest 2024 pot accen­tuar, ja que, per molt que s’intenti regu­lar un ús nociu, serà ine­vi­ta­ble la seva pro­li­fe­ració gràcies als con­flic­tes mili­tars i híbrids. La desin­for­mació i la vola­ti­li­tat de la infor­mació on nous esce­na­ris eclipsen els ante­ri­ors (Gaza ha des­plaçat en bona mesura dels infor­ma­tius Ucraïna) agu­dit­zen el sen­ti­ment de can­sa­ment de la política, afe­blei­xen la fide­li­tat par­ti­dista i el vot es torna sovint volàtil i impre­vi­si­ble. Tot ple­gat i una crei­xent manca de com­prensió lec­tora afa­vo­rei­xen els mis­sat­ges sim­ples i la pola­rit­zació política, ter­reny pro­pici per als movi­ments popu­lis­tes i d’extrema dreta.

A mitjà ter­mini (horitzó 2030), el grup de tre­ball interins­ti­tu­ci­o­nal del Sis­tema Euro­peu per a l’Anàlisi Estratègica i Política (ESPAS) asse­nya­lava el 2016 una tendència avui ja con­so­li­dada: el des­plaçament del pes econòmic i polític cap a Àsia (la Xina). Així, segons l’Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç (OMC), el 2022 Àsia apor­tava el 35,1% de les expor­ta­ci­ons mun­di­als (la Xina, el 14,8%); l’Amèrica del Nord, el 13,3% (els EUA, el 8,5%), i la UE, el 29,4% (Ale­ma­nya, el 6,8%), men­tre que el 2003 els per­cen­tat­ges res­pec­tius d’aques­tes tres regi­ons eren del 26,1%, el 15,6% i el 46,2%. En ter­mes abso­luts, la Xina havia esde­vin­gut el pri­mer expor­ta­dor mun­dial i superava els EUA en un 30%. Al mateix temps, el desen­vo­lu­pa­ment sos­tin­gut de l’eco­no­mia mun­dial es feia més vul­ne­ra­ble a les debi­li­tats del procés de glo­ba­lit­zació, perquè la inter­de­pendència glo­bal no corre paral·lela al reforçament de la gover­nança glo­bal i les Naci­ons Uni­des no poden fer front a les polítiques de neteja ètnica, a les catàstro­fes huma­nitàries i a l’incom­pli­ment del dret inter­na­ci­o­nal. Al mateix temps, l’apa­rició de noves potències regi­o­nals apunta cap a un món més mul­ti­po­lar, que no vol dir que s’impo­sin polítiques mul­ti­la­te­rals basa­des en el con­sens ni que sigui menys con­flic­tiu.

Pel que fa a l’eco­no­mia, el món encara pateix els efec­tes de les cri­sis de la dar­rera dècada i mitja, la crisi econòmica sistèmica del 2008-2014 de la fase de glo­ba­lit­zació diri­gida per les finan­ces (GDF), en expressió de les Naci­ons Uni­des, resul­tat de les des­re­gu­la­ci­ons finan­ce­res ini­ci­a­des per Mar­ga­ret Thatc­her i Ronald Rea­gan fa 40 anys (entre el 1986 i el 2004, el PIB mun­dial –l’eco­no­mia real– es va mul­ti­pli­car per tres; però els pro­duc­tes finan­cers, per 98); la crisi climàtica, que s’ha agreu­jat en les dar­re­res dècades i que es rela­ci­ona direc­ta­ment amb la crisi sanitària pro­vo­cada pel virus SARS-CoV-2 (els can­vis al medi ambi­ent pro­vo­quen alte­ra­ci­ons en els ani­mals reser­vo­ris de virus, aquests muten i per un meca­nisme de zoo­nosi les per­so­nes es con­ta­gien noves malal­ties), que va supo­sar una dis­rupció del comerç mun­dial, i la guerra d’Ucraïna, que el 2022 va pro­vo­car un enca­ri­ment dels preus dels hidro­car­burs i dels cere­als. Les con­seqüències de la guerra i de la pandèmia van ser un endeu­ta­ment glo­bal i un procés infla­ci­o­nari que obliga a un incre­ment del tipus d’interès “per fer front al repunt més gran de la inflació en 40 anys”. En con­seqüència, les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment pel 2024 són més aviat febles (un 2,9%) men­tre els tipus d’interès es man­tin­guin ele­vats, sobre­tot si “el preu del petroli es torna a ten­si­o­nar en un con­text d’incer­tesa geo­política ele­vada”. I, a curt ter­mini, no cal espe­rar gai­res avenços en la tran­sició energètica després del semi­fracàs de la COP28 (Cimera de les Naci­ons Uni­des pel Canvi Climàtic). Tam­poc s’albi­ren bones pers­pec­ti­ves pel que fa a l’assumpció de com­pro­mi­sos inter­na­ci­o­nals en matèria de des­plaçaments forçosos (a finals del setem­bre del 2023 ja hi havia 114 mili­ons de des­plaçats arreu del món i 1,6 mili­ons de nous sol·lici­tants d’asil), d’igual­tat de gènere, de reducció de l’extracció de carbó i hidro­car­burs, etc. El 2024 el preu dels ali­ments seguirà a l’alça, es pro­dui­ran noves emergències huma­nitàries i el feno­men d’El Niño, que incre­menta les tem­pe­ra­tu­res de la Terra, empit­jo­rarà la situ­ació, ja que pot pro­vo­car pre­ci­pi­ta­ci­ons exces­si­ves “en algu­nes zones meri­di­o­nals de l’Amèrica del Sud i dels Estats Units, la Banya d’Àfrica i l’Àsia cen­tral” i, pel con­trari, “greus seque­res a Austràlia, Indonèsia i parts del sud-est asiàtic”. L’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS) veu pro­ba­ble que la inse­gu­re­tat ali­mentària i la des­nu­trició s’agreu­gin pels efec­tes d’El Niño amb “impli­ca­ci­ons de gran abast per a la salut a escala mun­dial fins ben entrat el 2024”. I recorda que “l’amenaça d’un altre pato­gen emer­gent amb un poten­cial encara més mor­tal [que la covid-19] con­ti­nua”.

En con­clusió, males pers­pec­ti­ves per a l’any que comença tot i els pos­si­bles acords de les Naci­ons Uni­des per posar fi a la con­ta­mi­nació per plàstics o per avançar en la codi­fi­cació de l’apart­heid de gènere com a crim con­tra la huma­ni­tat. Igual­ment, cal dipo­si­tar un bri d’espe­rança en la capa­ci­tat de molts joves per mobi­lit­zar-se a favor de la pre­ser­vació del medi ambi­ent, dels drets de les dones i del movi­ment LGTBI+ o con­tra el racisme, la cri­mi­na­lit­zació de la immi­gració, el comerç d’armes i la guerra de Gaza.