OCEANIA

GOVERN BEN VALO­RAT

Segons explica, el lide­ratge polític de la pri­mera minis­tra, Jacinda Arden, està sent molt ben valo­rat –a prin­ci­pis d’aquesta set­mana anun­ci­ava que el país havia gua­nyat la bata­lla al virus–, perquè el govern va saber avançar-se a l’arri­bada de la pandèmia. “La gent segueix molt més seri­o­sa­ment les reco­ma­na­ci­ons i ordres de les auto­ri­tats, però a la vegada són més exi­gents amb el fet que les nor­mes siguin clares i jus­tes”, cons­tata Sant­martí. Tot i això, les mesu­res pre­ses des del començament no han estat tan estric­tes com les que s’han apli­cat a Cata­lu­nya, i els neo­ze­lan­de­sos no han dei­xat en cap moment de poder pas­se­jar o fer esport pel barri. Mal­grat aquest clima d’opti­misme, però, també hi ha punts negres, com ara l’incre­ment dels casos de violència domèstica. “Es pre­veu una futura dava­llada econòmica amb comp­ta­des excep­ci­ons com el sec­tor pri­mari, un dels forts de Nova Zelanda”, asse­nyala, i afe­geix que tot i els estímuls econòmics en pre­pa­ració per sal­var certs sec­tors –no es pre­veu cap renda de ciu­ta­da­nia– “hi ha molta consciència que mol­tes indústries can­vi­a­ran per sem­pre, com el turisme i el comerç pre­sen­cial”. Nova Zelanda ja està pen­sant com posi­ci­o­nar-se en el món que ve, “com a un país sos­te­ni­ble i net, també de la covid-19”.

Maria Pujol és una estu­di­ant de psi­co­lo­gia de ter­cer curs a qui la pandèmia va engan­xar fent un Eras­mus a la Uni­ver­si­tat de Sid­ney, a Austràlia. “La situ­ació aquí és més cal­mada, més rela­xada, perquè hi ha molts menys casos i perquè les fron­te­res es van tan­car molt abans, fins i tot entre els dife­rents estats”, des­taca aquesta bar­ce­lo­nina de 21 anys. La menor den­si­tat de població ha aju­dat que no quedés tan afec­tada la mobi­li­tat dels ciu­ta­dans i s’ha dei­xat certa lli­ber­tat a l’hora d’obrir o no el comerç, en espe­cial el petit. “Hi ha boti­gues que han deci­dit tan­car perquè no hi ha gent pel car­rer i n’hi ha que aguan­ten mal­grat les res­tric­ci­ons perquè encara els com­pensa”, diu.

Pujol admet certa sor­presa en els cri­te­ris que han afec­tat el sec­tor de l’edu­cació, perquè les esco­les con­ti­nuen fun­ci­o­nant, però les uni­ver­si­tats estan totes tan­ca­des des de finals de març. “La supressió de les clas­ses pre­sen­ci­als ens ha afec­tat de ple a la gent que, com jo, ve de fora, perquè tot el con­tacte social s’estruc­tura al vol­tant de la uni­ver­si­tat”, es lamenta, tot i que reco­neix que s’han faci­li­tat les coses perquè els alum­nes puguin con­ti­nuar amb l’apre­nen­tatge en línia.

SOR­TIR sí, però AMB CON­DI­CI­ONS

Maria Pujol pre­cisa que es pot sor­tir al car­rer per anar a com­prar i a fer esport. “Però només dues per­so­nes i amb una distància d’un metre i mig entre elles.” L’oci, espe­ci­al­ment el mul­ti­tu­di­nari, està pro­hi­bit, igual que l’accés a les plat­ges més urba­nes “i fins i tot s’han començat a posar mul­tes a gent que feia pícnics al parc”. El sis­tema sani­tari públic no s’ha col·lap­sat en cap moment, perquè el nom­bre de casos no s’ha dis­pa­rat –Austràlia no arriba als 7.000 infec­tats i només hi han mort 83 per­so­nes–. “El que sí que s’han omplert són els hotels, perquè tot­hom que ha tor­nat al país ha hagut de pas­sar un con­fi­na­ment obli­gat de quinze dies en aquests esta­bli­ments”, relata, i afe­geix que, en gene­ral, la per­cepció de la ciu­ta­da­nia és que no s’està vivint una situ­ació de gra­ve­tat. Pel que fa a la infor­mació de com afecta la pandèmia a Cata­lu­nya, li arriba bàsica­ment a través de les ami­gues i de la família. “Em diuen que a Espa­nya la cosa és greu i que tri­garà a solu­ci­o­nar-se”, con­clou.