El dossier

MARIA PUJOL I MARÇAL SANTMARTÍ

CATALANS QUE VIUEN A OCEANIA

OCEANIA

Casos: 8.411 Morts: 118 Recuperats 6.989

CAUSES GEOGRÀFIQUES
“Nova zelanda és un arxipèlag llunyà i aïllat habitat només per 4,7 milions de persones”
ECONOMIA
“Hi ha botigues que han decidit tancar perquè no hi ha gent pel carrer i n’hi ha que aguanten malgrat les restriccions”
CONFINAMENT
“S’han omplert els hotels, perquè tothom que ha tornat al país hi ha hagut de passar un confinament obligat”
PERCEPCIÓ
“A Sidney, la situació és més calmada, més relaxada, perquè hi ha molts menys casos i perquè les fronteres es van tancar molt abans”
RESPOSTA
“La gent segueix les ordres de les autoritats, però són més exigents amb el fet que siguin clares i justes”

Bar­ce­loní de nai­xe­ment, en Marçal Sant­martí es va mudar a la capi­tal de Nova Zelanda, Welling­ton, ara fa tres anys. Amb la seva com­pa­nya kiwi, Melissa Buckle, que es troba en els dar­rers mesos de l’embaràs del seu pri­mer fill, tre­ba­llen per al govern del país i des­ta­quen que tot i les cir­cumstàncies que venen lli­ga­des a la pandèmia, se sen­ten afor­tu­nats. “Nova Zelanda és un cas extra­or­di­nari, tant pel que fa al nom­bre d’afec­tats com de morts, perquè són molt bai­xos”, explica. En con­cret, se n’ha comp­ta­bi­lit­zat uns 1.500 casos, dels quals tan sols s’ha hagut de lamen­tar una vin­tena de morts. Sant­martí ho atri­bu­eix a dife­rents cau­ses, començant per les geogràfiques. “És un arxipèlag llunyà i aïllat. Som a qua­tre hores d’avió tant d’Austràlia com del pol Sud. I tot i que té una superfície equi­pa­ra­ble a l’espa­nyola només està habi­tat per 4,7 mili­ons de per­so­nes”, comenta. Tot i això, també afe­geix raons soci­als i cul­tu­rals que hi poden haver influït, com ara el fet que la majo­ria d’habi­tants viu en cases aïlla­des “i en gene­ral el con­tacte entre les per­so­nes és molt menys habi­tual que en el món llatí”.

GOVERN BEN VALO­RAT

Segons explica, el lide­ratge polític de la pri­mera minis­tra, Jacinda Arden, està sent molt ben valo­rat –a prin­ci­pis d’aquesta set­mana anun­ci­ava que el país havia gua­nyat la bata­lla al virus–, perquè el govern va saber avançar-se a l’arri­bada de la pandèmia. “La gent segueix molt més seri­o­sa­ment les reco­ma­na­ci­ons i ordres de les auto­ri­tats, però a la vegada són més exi­gents amb el fet que les nor­mes siguin clares i jus­tes”, cons­tata Sant­martí. Tot i això, les mesu­res pre­ses des del començament no han estat tan estric­tes com les que s’han apli­cat a Cata­lu­nya, i els neo­ze­lan­de­sos no han dei­xat en cap moment de poder pas­se­jar o fer esport pel barri. Mal­grat aquest clima d’opti­misme, però, també hi ha punts negres, com ara l’incre­ment dels casos de violència domèstica. “Es pre­veu una futura dava­llada econòmica amb comp­ta­des excep­ci­ons com el sec­tor pri­mari, un dels forts de Nova Zelanda”, asse­nyala, i afe­geix que tot i els estímuls econòmics en pre­pa­ració per sal­var certs sec­tors –no es pre­veu cap renda de ciu­ta­da­nia– “hi ha molta consciència que mol­tes indústries can­vi­a­ran per sem­pre, com el turisme i el comerç pre­sen­cial”. Nova Zelanda ja està pen­sant com posi­ci­o­nar-se en el món que ve, “com a un país sos­te­ni­ble i net, també de la covid-19”.

Maria Pujol és una estu­di­ant de psi­co­lo­gia de ter­cer curs a qui la pandèmia va engan­xar fent un Eras­mus a la Uni­ver­si­tat de Sid­ney, a Austràlia. “La situ­ació aquí és més cal­mada, més rela­xada, perquè hi ha molts menys casos i perquè les fron­te­res es van tan­car molt abans, fins i tot entre els dife­rents estats”, des­taca aquesta bar­ce­lo­nina de 21 anys. La menor den­si­tat de població ha aju­dat que no quedés tan afec­tada la mobi­li­tat dels ciu­ta­dans i s’ha dei­xat certa lli­ber­tat a l’hora d’obrir o no el comerç, en espe­cial el petit. “Hi ha boti­gues que han deci­dit tan­car perquè no hi ha gent pel car­rer i n’hi ha que aguan­ten mal­grat les res­tric­ci­ons perquè encara els com­pensa”, diu.

Pujol admet certa sor­presa en els cri­te­ris que han afec­tat el sec­tor de l’edu­cació, perquè les esco­les con­ti­nuen fun­ci­o­nant, però les uni­ver­si­tats estan totes tan­ca­des des de finals de març. “La supressió de les clas­ses pre­sen­ci­als ens ha afec­tat de ple a la gent que, com jo, ve de fora, perquè tot el con­tacte social s’estruc­tura al vol­tant de la uni­ver­si­tat”, es lamenta, tot i que reco­neix que s’han faci­li­tat les coses perquè els alum­nes puguin con­ti­nuar amb l’apre­nen­tatge en línia.

SOR­TIR sí, però AMB CON­DI­CI­ONS

Maria Pujol pre­cisa que es pot sor­tir al car­rer per anar a com­prar i a fer esport. “Però només dues per­so­nes i amb una distància d’un metre i mig entre elles.” L’oci, espe­ci­al­ment el mul­ti­tu­di­nari, està pro­hi­bit, igual que l’accés a les plat­ges més urba­nes “i fins i tot s’han començat a posar mul­tes a gent que feia pícnics al parc”. El sis­tema sani­tari públic no s’ha col·lap­sat en cap moment, perquè el nom­bre de casos no s’ha dis­pa­rat –Austràlia no arriba als 7.000 infec­tats i només hi han mort 83 per­so­nes–. “El que sí que s’han omplert són els hotels, perquè tot­hom que ha tor­nat al país ha hagut de pas­sar un con­fi­na­ment obli­gat de quinze dies en aquests esta­bli­ments”, relata, i afe­geix que, en gene­ral, la per­cepció de la ciu­ta­da­nia és que no s’està vivint una situ­ació de gra­ve­tat. Pel que fa a la infor­mació de com afecta la pandèmia a Cata­lu­nya, li arriba bàsica­ment a través de les ami­gues i de la família. “Em diuen que a Espa­nya la cosa és greu i que tri­garà a solu­ci­o­nar-se”, con­clou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor