Covid-19 La pandèmia lluny de casa
El coronavirus s’ha estès per tot arreu sense aturador, superant territoris i travessant oceans. A Catalunya ens ha confinat a casa, però quin és el dia a dia dels catalans que viuen arreu del planeta? Com els ha afectat? Quines mesures han hagut de prendre? Ells mateixos ens ho expliquen
Qui de vosaltres que ha tingut la possibilitat de viatjar a l’estranger no s’ha trobat amb algú que ha identificat com a català? Sigui en un país eminentment turístic, on és molt més fàcil, o a la plaça d’un poble perdut enmig del no res, la presència de viatgers catalans ha deixat de ser una anècdota. Bé sigui per oci, per estudis, per feina o perquè així ho ha volgut, el català és una persona que s’ha sabut adaptar a un món global on les noves tecnologies han afavorit els desplaçaments arreu del món, o ho han fet fins ara, quan l’epidèmia del coronavirus ha trasbalsat tot allò que era segur i ens semblava inamovible. Més enllà del turisme puntual que desplaça milers de persones cada any, el nombre de ciutadans catalans que decideix traslladar-se a viure a un altre país augmenta. Amb dades a la mà, i segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’1 de gener del 2020 hi havia 331.189 catalans repartits pel món, amb una especial predilecció per Europa (163.838), seguida d’Amèrica (150.414), Àsia (8.395), Àfrica (5.082) i Oceania (3.460).
La nostra realitat, la que ens és més propera, la coneixem molt bé, però com és la que viuen els catalans a milers de quilòmetres de casa? Com s’han adaptat a les mesures que han pres els governs per aturar el virus? Han estat més dures o menys que les nostres? Com valoren la resposta de les administracions i, en especial, com veuen des de la distància la feina que s’ha fet a Catalunya i, de retruc, a l’Estat espanyol?
VIVÈNCIES PERSONALS
Hem pogut contactar amb una quinzena de persones repartides pels cinc continents que han volgut compartir amb nosaltres el seu dia a dia en realitats molt diverses. Marçal Sanmartí ens raona com el fet de viure en cases a molta distància les unes de les altres i en un país tan poc poblat com Nova Zelanda pot haver afavorit una menor propagació del virus. Marc Salvadó en explica que al Senegal el govern ha establert un toc de queda i que l’ús de les mascaretes entre la població és obligatori. A l’altra punta del món, Jaume Llabró, que viu a Tòquio, ens confirma que les normes socials dels japonesos, poc propensos a donar-se la mà i amb una major consciència de la salut col·lectiva, han afavorit que la gent assumeixi millor les mesures restrictives. Per la seva banda, Sergi López, des de Nova York, remarca com l’epidèmia ha aprofundit en les desigualtats socials en un país on la millor sanitat només és a les mans de la gent amb poder adquisitiu i on s’han incrementat les actituds racistes envers la comunitat asiàtica, assenyalada com a responsable del primer focus de la pandèmia.
A l’Índia, Matilde Mir, des d’Auroville, al sud del país, reflexiona sobre el xoc que ha suposat la crisi sanitària i com d’un dia per l’altre milers de treballadors que s’havien desplaçat des del sud cap al nord no van poder tornar a casa i es van haver d’aïllar sense recursos. Sílvia Llopart, a Gàmbia, reflexiona sobre la necessitat de trobar noves oportunitats davant d’un futur incert i en un país prèviament castigat ja per l’Ebola i la crisi provocada per la caiguda d’un govern mantingut durant vint-i-dos anys. Des del Brasil, Sergi Marzabal posa l’accent en les dèries “psicòpates” del president Bolsonaro que contra tota evidència, vol minimitzar l’efecte del coronavirus i reactivar el país sense les mínimes garanties, i Maria Pujol, des d’Austràlia, es lamenta de les retallades en la vida social i destaca com els hospitals en cap moment s’han vist col·lapsats per la pandèmia.
El primer cas de coronavirus es va detectar, segons les informacions de què es disposa, el mes de desembre passat a la ciutat de Wuhan, a la Xina central. A Europa, el pacient número zero va arribar a França el 25 de gener. A l’hora de tancar aquesta edició, al món hi ha 185 països que han confirmat que pateixen la pandèmia. El coronavirus ha infectat 3.259.167 persones, n’ha matat 233.439 i se n’han recuperat 1.015.183.
