El dossier

AMÈRICA:

Casos: 1.324.617 Morts: 76.367 Recuperats 219.698

RESPONSABILITATS
“Aquí a l’Equador, el president se’n renta les mans i passa la pilota als alcaldes, que no tenen dades suficients”
IMATGE INUSUAL
“Nova York és una de les ciutats més afectades; només l’estat té més casos que qualsevol país del món”
AMENAÇA
“Aquí molta gent viu en condicions per sota del nivell de pobresa, i si la pandèmia colpeja amb la mateixa força que a Europa, serà una massacre”
MALES DECISIONS
“El Brasil és l’únic país del món que ha acomiadat el seu ministre de Sanitat enmig d’una pandèmia”

El tar­ra­goní Nacho Camaño viu a Quito, capi­tal de l’Equa­dor. Està vivint el con­fi­na­ment tan­cat a casa, fins i tot la com­pra del super­mer­cat la fa per inter­net, però el 4 de maig, segons l’anunci del govern, es posa fi al tan­ca­ment. “El pre­si­dent se’n renta les mans i passa la pilota als alcal­des, que no tenen dades sufi­ci­ents per pren­dre les deci­si­ons. Així si va mala­ment, la culpa serà seva”, expres­sava a prin­ci­pis d’aquesta set­mana. Allà, la infor­mació ofi­cial només ofe­reix dades de Quito i Guaya­quil (les dues prin­ci­pals ciu­tats del país) i, a més, ningú dubta que no mos­tren la dura rea­li­tat d’aquests ter­ri­to­ris. Han vist morts aban­do­nats als car­rers, ame­na­ces d’ender­ro­car el govern de Lenín Moreno, situ­a­ci­ons extre­mes als hos­pi­tals –l’alcal­dessa de Guaya­quil va arri­bar a afir­mar que a l’hos­pi­tal no hi entrava ningú més, ni viu ni mort– i un esforç cons­tant del govern per cen­su­rar les imat­ges que el danya­ven. La sen­sació de caos ha estat cons­tant: “Una dona va estar tres set­ma­nes en coma i, quan va des­per­tar, es va des­co­brir que a la seva família ja li havien lliu­rat unes cen­dres. Una altra per­sona va estar vint-i-sis dies bus­cant el cadàver de la seva àvia”, explica. Ara sem­bla que els ànims “s’han cal­mat una mica”, relata Camaño, “atès que el govern ha anun­ciat que hi haurà més res­pi­ra­dors, que es rebrà ajuda de l’FMI i que es podrà tor­nar a tre­ba­llar, un anunci que ha cal­mat els empre­sa­ris”. A l’Equa­dor, el 60% dels llocs de tre­ball són sub­mer­gits.

UN ANY PER FEINA

Sergi López Tor­res és de Tar­ra­gona, té 33 anys i viu a Nova York des de l’agost pas­sat, on passa un any per motius de feina. Pale­ontòleg de for­mació, es dedica a la recerca científica al Museu Ame­ricà d’Història Natu­ral. “Nova York és una de les ciu­tats més afec­ta­des pel virus; només l’estat al qual per­tany té més casos que qual­se­vol país del món”, asse­nyala, i afe­geix que “la ciu­tat sí que ha tren­cat amb la típica imatge del lloc que mai no dorm”: “Puc dir que jo sí que l’he vist dor­mir.” López con­firma que els Estats Units han reac­ci­o­nat tard i que les mesu­res res­tric­ti­ves s’han apli­cat amb massa calma. “M’ha cri­dat l’atenció que en un moment tan dur com en el d’una pandèmia, com si no fos sufi­ci­ent, encara hi hagi espai per a acti­tuds racis­tes cap a la comu­ni­tat asiàtica”, indica, i des­taca que en un país sense sani­tat pública “la gent amb recur­sos limi­tats se sol tro­bar des­em­pa­rada” i que “hi ha hagut una des­pro­porció de morts a les comu­ni­tats més raci­a­li­za­des de Nova York”.

MINI­MIT­ZAR EL VIRUS

Sergi Mar­za­bal és informàtic i cre­a­dor del web Cata­lan­sal­mon . Viat­ger incan­sa­ble, ara viu a São Paulo, des d’on no estal­via crítiques a la política con­tra la pandèmia del pre­si­dent del Bra­sil, Jair Bol­so­naro. “És un autèntic psicòpata de l’escola del neo­li­be­ra­lisme, l’extrema dreta i l’extre­misme religiós, i juga amb la ignorància de la gent i el patri­o­tisme”, asse­nyala. Con­si­dera que la posició del pre­si­dent de mini­mit­zar el risc i dema­nar l’ober­tura dels comerços tot i l’opo­sició dels gover­na­dors dels estats pot por­tar a una situ­ació caòtica al país. “El Bra­sil és l’únic país del món que ha aco­mi­a­dat el seu minis­tre de Sani­tat enmig d’una pandèmia”, es lamenta, i no des­carta que la tensió pugi aca­bar amb un cop d’estat “que dema­nen ober­ta­ment els segui­dors incon­di­ci­o­nals de Bol­so­naro i al qual el pre­si­dent dona suport”. L’amenaça, segons Mar­za­bal, és molt real, perquè “la mei­tat del govern són mili­tars, cosa que és extre­ma­da­ment peri­llosa, perquè en cas d’impe­ach­ment, el pre­si­dent seria un mili­tar”. En l’àmbit sani­tari, la xarxa encara no està col·lap­sada: “Anem amb un parell de set­ma­nes d’endar­re­ri­ment res­pecte a Europa.” “Aquí molta gent viu en con­di­ci­ons per sota del nivell de pobresa, i si la pandèmia col­peja amb la mateixa força que a Europa, serà una mas­sa­cre”, asse­gura.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.