ÀSIA
Casos: 400.351 Morts: 15.443 Recuperats 216.812
COSTUMS
“A Tòquio, tot i les mesures, a les hores punta es poden veure encara trens i metros atapeïts”DIFERÈNCIES
“A les grans ciutats de l’Índia, on la gent viu amuntegada, hi ha hagut més infeccions”RESPOSTA
“La recomanació del govern era que tothom es quedés a casa, però els xinesos són molt obedients i ho van acatar com si fos una ordre”OASIS A L’ÍNDIA
“Malgrat que és en un dels punts del país amb un índex més elevat de contagis, a Auroville n’estem nets. És sorprenentPREVISIÓ
“El Japó ha comprat tota la producció local de respiradors fins a l’estiu per evitar-ne l’exportació”El Japó va ser un dels primers països a detectar casos de la covid-19, després de la Xina, a finals de gener, i la nova quotidianitat marcada per la pandèmia ja fa tres mesos que dura. En Jaume Labró, nascut a les Masies de Roda i de 43 anys, fa més d’onze anys que viu al país i es mou entre la capital, Tòquio, i un poble al costat del mar que es diu Hayama. Confinat a casa –“a banda del supermercat intentem de no anar enlloc”–, Jaume Labró troba a faltar la vida social, però optimitza els avantatges del teletreball. Manté que tot i les mesures, “a les hores punta es poden veure encara els trens i el metro atapeïts de gent”.
Tot i això, diu que el caràcter dels japonesos, poc propensos al contacte físic, amb una bona higiene personal i acostumats a dur mascareta, els ha facilitat l’adaptació a la nova realitat. Les mesures preses per les administracions van estar molt marcades pels efectes que podria provocar a la seva economia. “De tota manera, durant aquest temps, s’han preparat bastant, han comprat tota la producció de respiradors dels fabricants locals fins a l’estiu per evitar-ne l’exportació i també la producció pròpia de mascaretes”, diu, i afegeix que a cada persona li entreguen un pagament de 100 iens i que estan preparant paquets per a les empreses. Labró destaca que l’ha sorprès la conscienciació solidària dels japonesos.
SITUACIONS EXTREMES
La barcelonina Matilde Mir fa vint-itres anys que viu a Auroville, a l’estat de Tamil Nadu, a l’Índia, un projecte de municipi internacional on viuen unes 2.500 persones de cinquanta-vuit països. Amb la seva família treballen en el món del cafè i gestionen tres cafeteries. “Malgrat que és en un dels punts del país amb un índex més elevat de contagis, a Auroville n’estem nets. És sorprenent”, comenta, i recorda que aquest indret ja ha estat escenari d’altres desastres naturals que han afavorit l’autoabastiment i la col·laboració. Mir vincula el primer focus del coronavirus a una trobada multitudinària d’una congregació musulmana que es va fer a Nova Delhi al febrer. “A partir d’aquell moment, cada província va començar a prendre mesures, sobretot de confinament”, assenyala, i destaca que hi ha hagut situacions d’extrema gravetat, com la viscuda per centenars de treballadors provinents del sud que no van poder tornar a casa després que tanquessin els seus llocs de feina i s’han quedat sense recursos. “A les grans ciutats, on la gent viu amuntegada, hi ha hagut més infeccions i el fet que la majoria s’hagi de buscar la vida cada dia, ho fa tot més difícil”, diu. En l’àmbit sanitari s’han habilitat hospitals de campanya i altres equipaments per atendre la demanda que, de moment, no ha superat el sistema.
David Torres va arribar a Kunming, al sud de la Xina, el 15 de juny de l’any passat. Quan va esclatar la crisi del coronavirus, es trobava de vacances a Tailàndia i quan va tornar a Kunming, el 31 de gener, s’ho va trobar tot tancat. “La recomanació del govern era que tothom es quedés a casa, però els xinesos són molt obedients i ho van acatar com si fos una ordre.” També es va introduir un sistema de control mitjançant un codi QR. Ho resumeix David Torres: “Si sorties o entraves d’un barri, o anaves al supermercat, escanejaves el codi. Si apareixia el color verd, tot estava en ordre. Si sortia vermell significava que estaves infectat o que podies haver estat en contacte amb alguna persona amb el virus. Si donaves positiu es revisava el teu trajecte i amb qui havies coincidit, i aleshores s’avisava tothom perquè anés a un hospital a fer-se una revisió.” Des de fa un mes, el país va recuperant la normalitat i la gent surt al carrer. A la majoria de ciutats de la Xina, explica aquest preparador físic, les escoles segueixen tancades. L’esport encara pateix moltes restriccions. Ja fa un mes que el país també va decretar que els estrangers no hi podien entrar ni tan sols per motius de feina.
