ÀSIA

SITU­A­CI­ONS EXTRE­MES

La bar­ce­lo­nina Matilde Mir fa vint-itres anys que viu a Auro­vi­lle, a l’estat de Tamil Nadu, a l’Índia, un pro­jecte de muni­cipi inter­na­ci­o­nal on viuen unes 2.500 per­so­nes de cin­quanta-vuit països. Amb la seva família tre­ba­llen en el món del cafè i ges­ti­o­nen tres cafe­te­ries. “Mal­grat que és en un dels punts del país amb un índex més ele­vat de con­ta­gis, a Auro­vi­lle n’estem nets. És sor­pre­nent”, comenta, i recorda que aquest indret ja ha estat esce­nari d’altres des­as­tres natu­rals que han afa­vo­rit l’auto­a­bas­ti­ment i la col·labo­ració. Mir vin­cula el pri­mer focus del coro­na­vi­rus a una tro­bada mul­ti­tu­dinària d’una con­gre­gació musul­mana que es va fer a Nova Delhi al febrer. “A par­tir d’aquell moment, cada província va començar a pren­dre mesu­res, sobre­tot de con­fi­na­ment”, asse­nyala, i des­taca que hi ha hagut situ­a­ci­ons d’extrema gra­ve­tat, com la vis­cuda per cen­te­nars de tre­ba­lla­dors pro­vi­nents del sud que no van poder tor­nar a casa després que tan­ques­sin els seus llocs de feina i s’han que­dat sense recur­sos. “A les grans ciu­tats, on la gent viu amun­te­gada, hi ha hagut més infec­ci­ons i el fet que la majo­ria s’hagi de bus­car la vida cada dia, ho fa tot més difícil”, diu. En l’àmbit sani­tari s’han habi­li­tat hos­pi­tals de cam­pa­nya i altres equi­pa­ments per aten­dre la demanda que, de moment, no ha superat el sis­tema.

David Tor­res va arri­bar a Kun­ming, al sud de la Xina, el 15 de juny de l’any pas­sat. Quan va escla­tar la crisi del coro­na­vi­rus, es tro­bava de vacan­ces a Tailàndia i quan va tor­nar a Kun­ming, el 31 de gener, s’ho va tro­bar tot tan­cat. “La reco­ma­nació del govern era que tot­hom es quedés a casa, però els xine­sos són molt obe­di­ents i ho van aca­tar com si fos una ordre.” També es va intro­duir un sis­tema de con­trol mit­jançant un codi QR. Ho resu­meix David Tor­res: “Si sor­ties o entra­ves d’un barri, o ana­ves al super­mer­cat, esca­ne­ja­ves el codi. Si apa­rei­xia el color verd, tot estava en ordre. Si sor­tia ver­mell sig­ni­fi­cava que esta­ves infec­tat o que podies haver estat en con­tacte amb alguna per­sona amb el virus. Si dona­ves posi­tiu es revi­sava el teu tra­jecte i amb qui havies coin­ci­dit, i ales­ho­res s’avi­sava tot­hom perquè anés a un hos­pi­tal a fer-se una revisió.” Des de fa un mes, el país va recu­pe­rant la nor­ma­li­tat i la gent surt al car­rer. A la majo­ria de ciu­tats de la Xina, explica aquest pre­pa­ra­dor físic, les esco­les seguei­xen tan­ca­des. L’esport encara pateix mol­tes res­tric­ci­ons. Ja fa un mes que el país també va decre­tar que els estran­gers no hi podien entrar ni tan sols per motius de feina.