EUROPA

Cada país és un món, si parlem de la gestió de la pandèmia. Ens fixem en tres punts de la geografia europea. Óscar Fernández es va mudar a Copenhaguen el 2015. La seva professió, desenvolupador d’aplicacions, li ha permès treballar des de casa. A Dinamarca, explica, “la crisi es va percebre inicialment com un problema aliè”. El govern danès va fer una llista de països on recomanava no viatjar i d’altres on, si en venies, estaves obligat a tancar-te dues setmanes a casa. Tot plegat va canviar en qüestió de dies: “Van tancar les fronteres als no residents, van recomanar que s’evités el transport públic i van enviar tothom que es podia a fer teletreball. Es va tancar gairebé tot, menys els supermercats, els llocs de menjar per emportar, les obres i algun altre establiment”, resumeix.

A Dinamarca, el govern no ha prohibit a la gent sortir al carrer a passejar “si no es formen grups de més de deu persones”. Tot i que els països del nord d’Europa tenen fama de ser molt disciplinats, Fernández rebat la teoria: “Hi ha de tot. Recordo veure la zona infantil d’un gran parc tot ple de nens jugant, sense mantenir les distàncies. La setmana passada, per posar un altre exemple, va fer molt bon temps i la policia va posar moltíssimes multes perquè la gent saturava les platges. Fins i tot van haver de tancar alguns espais típics perquè la gent hi prenia el sol o estava de festa al carrer.” L’empresa on treballa li permet desplaçar-se a fer la feina presencialment sempre que avisin abans i no superin un terç de la capacitat habitual. Altres espais que han obert són algunes escoles i llars d’infants, on segueixen protocols perquè els pares no acompanyin els fills fins a la porta, i alguns petits comerços. “Jo mateix no vaig tenir cap problema per anar a la floristeria per Sant Jordi i comprar un parell de roses”, recorda. De Catalunya i l’Estat espanyol opina que “fa una mica de pena que tot siguin retrets dels uns cap als altres i ganes de fer-se notar, com qui espera que el rival es confongui per fer sang”.

Rafel Hidalgo viu a Roma des del 1984. Treballa de professor a l’Instituto Cervantes, després que aquest absorbís l’Instituto Español de Cultura. La seva feina li permet impartir classes des de casa, sobretot perquè ell ja dedicava bona part del temps a la formació en línia. Bàsicament, surt a comprar aliments. A Itàlia, la majoria d’establiments i serveis encara estan tancats. El darrer decret del govern estén l’estat actual fins al 3 de maig. En els darrers dies, subratlla, han obert algunes fàbriques. I calcula que a partir de dilluns vinent s’hi afegiran alguns establiments que oferiran menjar per emportar. Ara ja n’hi ha que fan servei a domicili. En Rafel veu passar els dies treballant i dedicant hores a l’Associació de Catalans a Roma, des d’on emeten Ràdio Catalunya-Itàlia. Encara ara lamenta que a l’Estat espanyol el govern no s’anticipés més al que es veia a venir: “Des d’aquí vèiem amb preocupació que no es prenguessin les mesures necessàries i que es trigués tant a tancar-ho tot. No van aprendre res de la lliçó d’Itàlia.”

Lara Muñoz és traductora i viu a Bonn. A Alemanya cada land o estat federal ha tingut força autonomia per gestionar la crisi. Al Rin del Nord-Westfalia, explica Muñoz, mai s’ha arribat a prohibir a la gent sortir al carrer: “Això sí, ens obliguen a mantenir el distanciament social; no es poden fer reunions en grup, anar més de dues persones plegades si no ets una unitat familiar...” La normalitat es va recuperant a poc a poc. Ja estan oberts els establiments de menys de 800 m², i a les cafeteries es poden demanar productes per emportar. Dilluns tornen a l’aula els alumnes que han de fer la selectivitat, i gradualment s’hi aniran afegint els cursos inferiors. Les escoles, descriu aquesta badalonina, mai han estat del tot tancades, ja que sempre han ofert servei a les famílies en què tots els membres són treballadors essencials. Al transport públic és obligatori l’ús de mascaretes o de qualsevol peça de roba que amagui la boca i el nas. Quant a les informacions que rep respecte a la gestió de l’Estat espanyol, diu que les notícies a la televisió alemanya “situen Espanya com a exemple de la mala gestió”. De Catalunya, les informacions que li arriben li fan pensar que “les coses es podrien haver gestionat d’una altra manera”.