Una llarga trajectòria de lluita contra la repressió

En Jonas Nilsson és suec. Al seu país va conèixer una catalana, Núria Vidal-Llobatera, que fugia del franquisme en saber que estava a punt de ser detinguda per participar en la fundació d’un sindicat. S’hi va exiliar sis mesos abans de la mort del dictador. En Jonas i la Núria van tornar a Catalunya un cop es va aprovar l’amnistia, ja com a parella i acompanyats de dos fills. “Vaig marxar sola i vaig tornar amb tres suecs”, bromeja ella, que es cola enmig de l’entrevista amb en Jonas. Del trajecte fins a l’estranger també conserva anècdotes: “Viatjava en cotxe amb ma mare i en passar per la frontera vam fer creure a la Guàrdia Civil que anàvem a Andorra a esquiar. Ens van avisar que no hi havia gaire neu.” En Jonas, abans de conèixer la Núria, ja batallava contra allò que moralment li creava contradiccions. Va trepitjar la presó per haver desertat dos cops del servei militar.

Quan el matrimoni es va instal·lar a Catalunya, pensava que vindrien temps de reconciliació, i poc podien imaginar que anys més tard toparien de front amb la repressió però viscuda des de la mirada d’uns pares. Un dels seus fills es va unir des de ben jove a moviments antifeixistes. Formava part del mateix grup que Roger Albert, el jove assassinat a Gràcia el 2004 per un grup de neonazis. En Jonas i la Núria van viure en primera persona com part de la societat criminalitzava, també, tots els joves que practicaven la dissidència. El seu fill va arribar a estar detingut tres cops. “Ara les famílies no se n’amaguen, però fa uns anys ens sentíem molt sols, perquè poca gent donava la cara pels seus fills”, recorden.

En Jonas cita algunes pràctiques “històriques” dels Mossos d’Esquadra que ara són denunciades per diversos col·lectius perquè vulneren els drets dels detinguts, “com fer-los mal quan els agafen i dir que s’ho inventen o tenir-los en el punt de mira i anar per ells obsessivament”. “Hi ha gent que ho està descobrint ara, però fa dècades que és així. Res és nou”, assegura. Actualment, és fàcil trobar-lo en diferents manifestacions contra la repressió, sovint a primera fila. A Urquinaona, en les protestes postsentència, l’impacte d’una pilota de goma el va fer caure a terra. També s’ha sumat a la Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes per si la seva experiència pot ajudar “altres persones que ara ho estan passant molt malament per culpa de la repressió”.