“L’escola pública rep atacs constants de la Generalitat”

Els universitaris valoren com ha estat per a ells la primària i la secundària. Denuncien una escletxa cada vegada més gran entre alumnes segons els recursos de les famílies

DIFERÈNCIES

“Qui hagi fet primer i segon de batxillerat durant la pandèmia a la pública no haurà assolit els mateixos coneixements que a la privada. No hi ha hagut recursos”

Des del sindicat doneu suport a les queixes dels docents. Ja fa temps que l’organització parla de les necessitats del sistema educatiu.

Ho diem de fa molts anys: les retallades que es van fer després de l’esclat de la crisi del 2008 i que han durat fins ara afecten profundament l’educació dels nens i nenes de la classe treballadora, que som els que anem a l’escola pública. Aquests efectes, evidentment, no només els hem patint nosaltres com a nens i nenes, sinó també els docents, en les seves condicions laborals, per exemple. Tenim professors que sí, que tenen unes condicions adequades, però és que això hauria de ser la norma! Molts són interins, sobretot a secundària, i veiem com van saltant d’un centre a un altre. Jo soc del Vallès, i a secundària tenia professors que potser s’estaven un mes en un poble, i després un altre mes en un altre, cobrint distàncies quilomètriques. És clar que això té una repercussió molt gran. Per començar, en la salut mental del mateix docent.

I en el projecte dels centres educatius.

Evidentment. A Catalunya s’ha fet una aposta per un model de retallades. Si compares l’escola pública amb la privada, al final és a la pública on patim totes les retallades.

Alguns experts assenyalen que hi ha famílies que duen els fills a la pública i que la mínima oportunitat destinen els recursos a dur-los a la privada.

Com el que passa a la sanitat pública. En salut, en el moment que hi ha retallades, brutals, de seguida que algú s’ho pot permetre, en lloc d’estar dos mesos esperant una visita mèdica, marxa a l’atenció sanitària privada. Al final, el que estàs fent indirectament és privatitzar els serveis. Si a la pública no obtens allò que necessites, al final, com que allò que vols és el millor per a tu, te’n vas a la privada per poc que puguis. De fet, fa anys que demanem una vaga general. Ens hem reunit moltes vegades amb la USTEC i altres organitzacions de docents per convocar una vaga de la comunitat educativa. I ara ens hem sumat a aquestes protestes perquè han estat impulsades des de la base, pels professors que han estat fent soroll. Per això ens hi hem afegit.

Què pensen del que es diu al carrer: “Protesten per les vacances.”

La clau de tot plegat no és l’avançament escolar, no és que no vulguin entrar a treballar abans al setembre, perquè el cas és que els docents ja treballen des del dia 1 de setembre. Per tant, si ens atenim a això, tant és quan comenci el curs. La situació és molt més complexa.

El conflicte també evidencia, doncs, desconnexió entre els centres i la població. Sabem poc o gens de com s’educa els nostres fills.

En certa manera això es potencia. Quan tens unes ràtios d’alumnes per classe grans, per al professorat es complica molt tenir una relació pròxima amb les famílies. Estic a tercer de carrera, i quan estava a secundària hi havia casses de trenta-cinc alumnes! Hi ha centres que arriben als quaranta.

A la universitat es pot veure la diferència entre els estudiants, amb mateixes capacitats, que venen de l’escola pública i els de la privada?

Cada vegada hi ha més diferència, per l’estat de l’ensenyament públic. Recursos limitats, amb un professorat cremat. L’escola pública rep atacs constants per part de la Generalitat. I es nota. Només cal veure la pandèmia, quan s’ha hagut de treballar en línia: qui hagi fet primer i segon de batxillerat durant la pandèmia a la pública no haurà assolit els mateixos coneixements que a la privada. No hi ha hagut recursos per als centres ni per a les famílies. L’única solució és fer potent la pública i recuperar la confiança.