El departament es manté en silenci

“El Departament d’Educació està negociant a través del Departament de Treball amb el comitè de vaga dels sindicats docents i, per tant, mentre les negociacions estiguin obertes, el Departament d’Educació no farà valoracions sobre les demandes dels sindicats.” Aquesta és la resposta que hem obtingut a la nostra insistència a poder parlar amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray o qualsevol altre càrrec del Departament d’Educació. Es tractava de donar alguna explicació a la crisi educativa. No ha pogut ser.

Al Parlament, la penúltima setmana de març, el conseller d’Educació va ser interpel·lat per diverses formacions. Allà va assegurar com seria la negociació amb els representants dels docents: “El departament no s’aixecarà de la taula fins que no hi hagi un acord, un acord històric. Volem aquest acord, refent tots els ponts que calgui, amb mesures que tinguin un impacte en l’alumnat i que donin resposta a les reivindicacions dels mestres.” Malgrat això, tothom s’ha anat aixecant de les successives trobades negociadores sense arribar a un acord per desconvocar els últims dies de vaga, el 29 i 30 de març, com es pretenia. A la mesa convocada per al dijous dia 31, els sindicats s’hi van negar a assistir. La falta d’entesa està motivada, molt especialment, pels tempos: els sindicats volen mesures ara, per al curs 2022/23. Tot el que sigui parlar a anys vista, com proposa el departament en el gruix de punts de negociació, són pilotes fora. Per al pròxim curs, Educació ha plantejat reduir les ràtios de P3 a 20 alumnes i incorporar 240 dotacions, amb un impacte anual d’11 milions d’euros i la substitució de les reduccions de terços a mitja jornada, amb un cost econòmic de 34,3 milions d’euros. Com era d’esperar, els sindicats han respost que aquests dues mesures ja estaven previstes i anunciades. De fet, el conseller ja ho havia explicat el 23 de març al Parlament.

En les seves últimes intervencions parlamentàries, Gonzàlez-Cambray ha considerat que la crisi educativa actual és “una oportunitat per aprendre” del que ha passat, “per començar una nova etapa educativa”, perquè “les transformacions” que s’han de fer per millorar el sistema educatiu “no poden esperar una generació”. El conseller ha insistit a dir davant les diferents forces polítiques que aposta pel diàleg. És precisament del que més es queixen els mestres i professors, de la falta de diàleg. Ha dit el conseller al Parlament: “Tenim un horitzó, tenim un somni, que és millorar, transformar el sistema educatiu amb equitat. I, per tant, seguirem, amb diàleg, com sempre hem fet, prenent decisions quan tenim tota la informació per prendre-les, i després dialogarem i consensuarem com les portem a terme. I això és el que seguirem fent.” I sobre les negociacions: “Estic molt satisfet de les converses iniciades per tal de trobar un acord. Volem aquest acord. I estem del tot disposats, com sempre ho hem estat, a donar resposta a les demandes de la comunitat educativa, però venim d’una pandèmia, venim d’unes retallades, i no podem donar resposta a tot alhora.”

Segons la directora general de Professorat, Dolors Collell, Educació ja fa tot el que pot, i la despesa de 500 milions d’euros prevista per als pròxims tres cursos demostra que hi ha voluntat de revertir les retallades, un dels cavalls de batalla dels treballadors de l’educació. Collell s’ha manifestat confiada: “Sabem que el col·lectiu docent sap estar a l’altura i entendre les circumstàncies.”

Les forces polítiques reclamen explicacions. Dimecres dia 30, des dels comuns, Jéssica Albiach va donar un parell de dies: si no es resol el conflicte demanaran el cap de Gonzàlez-Cambray. La CUP vol la reprovació del conseller: “El màxim responsable de defensar les institucions educatives del nostre país es dedica a amagar el cap sota l’ala i a tirar-nos trets al peu.”

Davant de totes les queixes contra Gonzàlez-Cambray, la valoració del president Pere Aragonès el 23 de març era: “No el cessaré. Hi mantinc la confiança.” L’explicació: “Si per cada reunió en què no arribem a acords haguéssim de plegar, al Parlament no hi quedaria ningú.”