El dossier

ÀFRICA

Casos: 38.461 Morts: 1.625 Recuperats 12.449

MOTIUS D’ESPERANÇA
“El clima sec i càlid i les vacunes contra la malària i la tuberculosi podrien haver influït en el fet que al Senegal
hi hagi pocs casos”
FRAGILITAT
“Una gran part de la població viu del dia a dia i no ens podem permetre una aturada general, però podria arribar”
TREPITJAR EL CARRER
“La primera vegada que vaig poder sortir va ser com si em trobés dins de la novel·la ‘Mecanoscrit del segon origen’, amb un paisatge desolat i buit”
CANVIS
“El nostre projecte solidari aquí a Gàmbia s’ha hagut de reinventar i, evidentment, el turisme s’ha tallat en sec”

Al Sene­gal es van començar a pren­dre mesu­res de pro­tecció con­tra el con­tagi des del pri­mer moment i han acon­se­guit arri­bar a un 60% d’altes de les per­so­nes con­ta­gi­a­des. És una de les dades que des­taca el reu­senc Marc Sal­vadó, arqui­tecte i pro­pi­e­tari d’una petita cons­truc­tora que fa sis anys que viu a Dakar, la capi­tal d’aquest país africà. Els motius d’aques­tes dades tan espe­rançado­res no es conei­xen, però es plan­te­gen dife­rents pos­si­bi­li­tats. “Un nom­bre reduït de tes­tos, el clima sec i càlid, les vacu­nes i trac­ta­ments que gran part de la població ha fet con­tra la malària o la vacuna de la tuber­cu­losi podrien haver influït en el fet que hi hagi pocs casos”, enu­mera. Sal­vadó indica que les auto­ri­tats del país s’han esforçat a garan­tir el com­pli­ment de cer­tes nor­mes, mal­grat que no s’ha impo­sat un con­fi­na­ment total. “Hi ha toc de queda de les vuit del ves­pre a les sis del matí, les esco­les, uni­ver­si­tats, res­tau­rants i hotels estan tan­cats, s’han pro­hi­bit els des­plaçaments entre regi­ons, és obli­ga­tori l’ús de mas­ca­re­tes pel car­rer i hi ha una forta cam­pa­nya cen­trada en la salu­bri­tat i en el man­te­ni­ment de les distància per­so­nal entre 1 i 2 metres”, comenta, i afe­geix que pel que fa a l’eco­no­mia, la situ­ació és dife­rent de la que es viu a Cata­lu­nya. “Malau­ra­da­ment aquí gran part de la població viu del dia a dia i no ens podem per­me­tre una atu­rada gene­ral, però podria arri­bar en qual­se­vol moment”, asse­gura. Les notícies que li arri­ben des de casa de com s’està ges­ti­o­nant la crisi sanitària en l’àmbit esta­tal el fan ser molt crític. “Veiem una orga­nit­zació nul·la des de Madrid, plena de llui­tes inter­nes de poder i política que ara no toquen, i una imatge mili­ta­rit­zada de l’emergència que donen un aire molt pre­o­cu­pant per a un estat euro­peu. I sobre­tot una desin­for­mació de la rea­li­tat que des del món es veu pre­o­cu­pant”, indica. Pel que fa a la gestió de la Gene­ra­li­tat, diu: “S’estan fent molt bones pro­pos­tes, però nomes són bones inten­ci­ons, no tenim cap auto­go­vern en la crisi... i seguim sent esclaus del govern cen­tral.”

REIN­VEN­TANT-SE

Fa deu anys que Sílvia Llo­part, natu­ral de Tor­re­lles, va mar­xar a viure al país d’ori­gen del seu marit, Gàmbia. Ins­tal·lats a Tuje­reng i pares de tres fills, tre­ba­llen com a ope­ra­dors locals d’una agència de viat­ges i també dedi­quen bona part del seu temps a un pro­jecte social ano­me­nat Fan­dema, des­ti­nat a for­mar dones perquè puguin entrar en el mer­cat labo­ral. “Des del 18 de març, quan es van tan­car esco­les i es van pro­hi­bir reu­ni­ons de més de deu per­so­nes, el nos­tre pro­jecte soli­dari s’ha hagut de rein­ven­tar i, evi­dent­ment, el turisme s’ha tallat en sec”, enu­mera tot recor­dant que a Gàmbia aquest sec­tor “sem­pre ha estat fluc­tu­ant”: “Ja ens va pas­sar amb l’Ebola, sense tenir-ne ni un cas, vam haver d’estar un any sense poder orga­nit­zar viat­ges.”

En aquest sen­tit, tal com reco­neix la Sílvia, la diver­si­fi­cació a l’hora de tre­ba­llar és gai­rebé obli­gada. “Pel que fa a l’escola, com a pro­jecte de coo­pe­ració al desen­vo­lu­pa­ment, l’hem hagut d’adap­tar a les noves cir­cumstàncies per poder con­ti­nuar”, des­taca, i recorda que Gàmbia és un dels països amb un nivell més gran de pobresa i amb més man­can­ces en l’àmbit de la igual­tat de gènere. “Cada crisi l’hem de viure com una opor­tu­ni­tat”, cons­tata men­tre explica que apro­fi­tant els recur­sos for­ma­tius des de Fan­dema han començat a con­fec­ci­o­nar mas­ca­re­tes amb garan­ties sanitàries.

El con­fi­na­ment a casa es manté i les sor­ti­des al car­rer són comp­ta­des. “La pri­mera vegada va ser com si em trobés dins de la novel·la Meca­nos­crit del segon ori­gen, amb un pai­satge deso­lat i buit”, diu. Un dels punts més con­flic­tius con­ti­nuen sent els mer­cats a l’aire lliure. “La gent no hi manté la distància social reco­ma­nada i tot té un punt de caòtic”, asse­gura.

Llo­part sosté que la nor­ma­li­tat del país “s’ha tren­cat” amb el coro­na­vi­rus. Es viu sota l’estat d’emergència, amb una eco­no­mia de mínims que afecta de ple una ciu­ta­da­nia “acos­tu­mada a viure del pro­ducte o ser­vei que ven cada dia”. Gàmbia manté tan­ca­des les fron­te­res amb els països veïns “en pre­visió que els casos puguin aug­men­tar”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor