“Els clients tenien moltes ganes de fer-se canvis als cabells”

Contra tot pronòstic, Susana Cuquet va fer el pas, aquesta tardor, i va canviar de local el seu centre de perruqueria i estètica, situat a Badalona. Ha triplicat l’espai. Quan sembla que tot està condemnat al fracàs, ella fa un pas endavant i creix. “Em vaig trobar que, a causa de les restriccions derivades de la pandèmia, l’espai del meu local no em permetia agafar més clientela. Va ser decisiu, pensar que si no feia alguna cosa em quedaria estancada. Així que vaig pensar: «Abans de quedar-me com estic i no estar bé, m’arrisco!».” I així ho va fer. Es va traslladar, es va renovar. Es va tirar de cap a la piscina: seguiria emprenent malgrat la pandèmia. “Durant els moments més durs –explica– estava convençuda que aguantaria, perquè tenia diners estalviats, els que ara he invertit en el negoci. Perquè si t’agafa sense diners, allargues un parell de mesos més, per liquidar les existències, i tanques.” Aquest malson de la covid la va sorprendre, com a tots. “Escoltaves les notícies, i ho vivies com una situació que afectava altres persones... I de cop i volta ho vam tenir aquí i vam haver de dir: «És cert!»”

De seguida que es va poder, va fer domicilis; al principi, a persones que tenien dificultats per fer-se càrrec de la pròpia cura. “La nit abans de començar a fer domicilis no vaig poder dormir, per la responsabilitat d’haver de portar els meus estris a casa d’un altre, que tot estigués desinfectat… Intentes fer-ho tan bé com pots, però no treu que estiguis nerviosa. A poc a poc, et vas fent a la situació.”

Molts canvis, per la higiene, la limitació d’aforament… “Al principi, només es podia atendre una persona, i fins que no sortia no en podia entrar una altra...” Es feia difícil fins i tot calcular els temps. “La nit abans de tornar a obrir la perruqueria tampoc vaig dormir, pensant com ho faria, com estarien els clients… Em vaig trobar persones molt i molt aprensives i d’altres més passotes. Calia fer-ho tot bé, i evitar que hi hagués discussions.” Com a sector, no van rebre cap directriu, van anar fent amb la informació que els companys de professió s’enviaven entre ells. En el seu cas, la falta d’informació i les dificultats no li van fer perdre l’ànim. “Em costa molt angoixar-me. Em prenc les situacions amb filosofia!”

Aquesta perruqueria ha estat sempre un punt de trobada al barri, una mena de centre social. No era estrany trobar-hi veïns fent-la petar. Ha estat dur, però es compleix amb les noves normes. Es van retirar les revistes, es va deixar d’oferir cafè... “Hi ha hagut moments tristos. Com a molt, érem tres persones i, a més, parlant del mateix tema, sobre el qual cadascú té la seva opinió.” Enmig de totes les rareses que estem vivint, s’ha de buscar una certa normalitat. El problema és, diu, relaxar les mesures de prevenció. En això és molt estricta. “Quan s’ha pogut rebre els clients amb normalitat he seguit controlant l’aforament. Preferia que la gent sabés que no hi hauria més de dues persones, perquè hi havia por, i així tots podíem estar tranquils.”

“Des del primer moment que vaig obrir, he tingut feina, no em puc queixar. Els clients tenien moltes ganes de fer-se canvis als cabells, després de tant temps a casa, en pijama, sense arreglar-se... Moltíssims s’han fet un canvi d’imatge. També n’hi ha hagut que va intentar tallar-se els cabells i ha estat un repte aconseguir un bon tall d’alguns desastres!”