“Als ciutadans, se’ls ha de dir que facin esport!”

Els diners que les admi­nis­tra­ci­ons aca­bin des­ti­nant a aju­dar el sec­tor dels cen­tres espor­tius difícil­ment pal·lia­ran el que viuen. Fer­ran Bos­que és CEO de Pool­biking Bar­ce­lona i del cen­tre espor­tiu Soho Fit Bada­lona. “Se’ns ha fet un mal econòmic i un mal emo­ci­o­nal. L’esport és un ajut impor­tant per a la salut. Evi­dent­ment, si aga­fes la covid-19, l’aga­fes. I pot ser igual­ment dur tant si estàs en forma com si no ho estàs. Ara bé, per a qui està en forma la post­co­vid és dife­rent.” Insis­teix: “Hi ha una queixa gene­ra­lit­zada del sec­tor, i és que no s’ha fet cam­pa­nya, des dels orga­nis­mes ofi­ci­als. Als ciu­ta­dans, se’ls ha de dir: «Feu esport!».” I segueix comen­tant: “Abans que qual­se­vol con­si­de­ració sec­to­rial cal que l’admi­nis­tració posi fàcil que la població faci esport, que ho incen­tivi, que l’animi. Si volen anar al gimnàs, que hi vagin, i si volen córrer, que ho facin, i si pre­fe­rei­xen anar en bici, o fer fle­xi­ons o ioga a casa, està bé... el cas és fer alguna cosa! Feu esport! La covid ha pro­vo­cat molt sofà i tele, i això no ens ajuda gens.” En el fons, comenta, “els únics que sor­ti­ran bene­fi­ci­ats de tot ple­gat seran Net­flix i Ama­zon!”.

“Els cen­tres espor­tius hem pres les mesu­res necessàries de con­trol. A més, tenim a favor la traçabi­li­tat, la capa­ci­tat de fer el segui­ment directe i imme­diat de qual­se­vol cas de con­tagi que es pogués donar.” El cas és que els gim­na­sos no han estat focus de brots. Bos­que és mem­bre de l’ADE­CAF, l’Asso­ci­ació d’Empre­sa­ris de Clubs de Fit­ness de Cata­lu­nya i de la Fede­ración Naci­o­nal de Empre­sa­rios de Ins­ta­la­ci­o­nes Depor­ti­vas (FNEID). “Tots els cen­tres hem fet els deu­res, hi ha con­trol.” Per tant, encara que aquest sigui un país que fun­ci­ona a cops de bastó, comenta, “la clau està a cons­ci­en­ciar les per­so­nes que com­plei­xin totes les mesu­res de segu­re­tat”.

La incer­tesa és, més que mai, el nos­tre pa de cada dia. “Tots els sec­tors pati­ran molt, perquè en el moment que baixa el con­sum, baixa el diner, i com a con­seqüència de la res­tric­ci­ons, s’aca­ba­ran aco­mi­a­dant emple­ats. Les per­so­nes a l’atur dei­xa­ran de con­su­mir, d’anar al gimnàs, al res­tau­rant... És com una onada que cada vegada es fa més gran.” A prin­ci­pis de desem­bre, no hi havia notícia de cen­tres espor­tius que hagues­sin hagut de tan­car, tot i que no seria estrany. “Els mar­ges que tenim són molt reduïts; els cen­tres espor­tius fun­ci­o­nem a par­tir del volum de cli­ents. Per tant, fa falta massa social, tant sí com no. En un res­tau­rant pot­ser cobren 30 euros per un sopar, però aquí cobrem 30 euros per venir tot el mes...”