“No hem deixat de treballar ni un sol dia”

Dani i l’Albert Fibla són dos germans que fa set anys van decidir emprendre i crear una empresa. Tots dos s’havien quedat sense feina a causa de la crisi. L’un, en Dani, és delineant; l’altre, l’Albert, mecànic. En aquell moment, eren fumadors i es van començar a fixar en les botigues de cigarretes electròniques, que llavors sorgien com bolets. En Dani es va començar a interessar per aquesta via de negoci i va descobrir que gairebé tots els productes que es venien provenien d’Alemanya i Itàlia. A Catalunya no hi havia producció. En vint-i-quatre hores, es va posar mans a la feina i van començar a demanar els permisos a la Generalitat. “En una setmana ens hi vam posar i vam engegar la producció.” Els inicis van ser en un local del Masnou, de tan sols 9 m²: “Si sortien deu pots al dia havíem de donar gràcies”, recorden. Ara, a la nau que tenen a Vilassar de Dalt hi treballen deu persones i en surten deu al minut. “El nostre equip està format per gent que també s’havia quedat a l’atur. Amics, família, coneguts... Hem aconseguit un gran ambient a la feina i en èpoques complicades tothom ha respost quan ha estat necessari”, asseguren aquests dos germans d’Alella. I quan s’havia superat la primera crisi del sector de les cigarretes electròniques –a l’Estat espanyol van tancar una vuitantena d’empreses com la seva– va arribar la pandèmia. “Ens vam trobar que a la nostra empresa tenim una maquinària que permet envasar un producte del qual de sobte hi ha va haver una gran demanda, el gel l’hidroalcohòlic”, explica en Dani. Així que van decidir reenfocar la maquinària per produir-ne. “Primer de tot va ser difícil, pel tema de preus, fins i tot hi va haver d’intervenir el govern”, expliquen. Durant la pandèmia no han deixat de treballar ni un sol dia. De fet, durant el confinament total és quan van haver de fer més hores extres per tal de cobrir tota la demanda. “Vam començar a treballar per a farmacèutiques i també vam fer donacions a hospitals”, explica l’Albert.

El que es pensaven que seria una demanda passatgera, durant tots aquests mesos de pandèmia s’ha tornat habitual. “Quan ens hi vam posar, tots esperàvem que fos qüestió de setmanes. De cop, però, vam veure que es generava una demanda habitual, com qui abans comprava el xarop per a la tos... Les mascaretes i el gel hidroalcohòlic s’han tornat uns productes d’ús diari. També som molt conscients que se’n reduirà la demanda, i esperem que sigui així. Tenim l’esperança que tot això millori i sabem que el volum de gel que s’ha generat en plena pandèmia d’aquí a dos anys no hi serà”, diuen. Aquests dos joves emprenedors ja pensen en altres línies de producció per tal de continuar l’expansió del seu negoci: el seu proper objectiu és una línia de productes de cosmètica.