“Som el parent fàcil quan s’ha de retallar”

Músic per partida doble –contrabaix de la cobla Ciutat de Granollers i membre del grup d’Havaneres Els Faroners de Calella– Josep Barri ha viscut també doblement els efectes devastadors que la pandèmia de la covid-19 ha tingut en el sector de la cultura. “Només els membres de les grans orquestres i cobles es dediquen professionalment a la música, perquè la resta compaginem la feina amb les actuacions durant el cap de setmana i les festes”, explica, i afegeix: “Els concerts són un bon complement econòmic amb què comptes i, aquest any, ha estat catastròfic.” A més, en el seu cas, abans del confinament del mes de març el van acomiadar i confiava poder mantenir els ingressos amb els bolos de l’estiu. No ha estat així. “Aquest any calculàvem fer unes vuitanta actuacions, i no arribarem ni a les vint-i-cinc”, detalla. Tot i això, Josep Barri es considera prou afortunat davant un panorama tan negre perquè ha pogut lligar unes quantes actuacions fixes, totes de petit format, en diversos locals de Calella “quan encara eren oberts” i amb el grup d’havaneres van poder fer un concert més gran a Mataró i un altre a Calella durant la festa major del municipi, un dels pocs que es va arriscar a mantenir la celebració popular davant l’allau de renúncies de la majoria de poblacions catalanes. “Els ajuntaments han fet el que han pogut, però no hi ha hagut un criteri comú, i et podies trobar casos tan diferents com els de Calella –que va permetre fer concerts de sardanes sense ballar-les– i els de Sant Pol –on sí que es podia ballar– i Pineda –on es van ajornar–”, recorda, i afegeix que “amb els pressupostos retallats en cultura, les administracions locals han optat quan han pogut per contractar els grups més modestos i la resta n’han quedat al marge”.

Per a Barri és obvi que aquesta aturada forçada per la crisi sanitària –“la gent de la cultura sempre som els primers a rebre”, diu– significarà la fi per a moltes formacions que confiaven a fer la temporada per continuar. “I també hem de tenir en compte les edats dels músics, ja que per a més d’un una aturada puntual significa que desarà definitivament l’instrument”, assegura.

Per a aquest músic, el zel que les administracions han posat a l’hora d’anul·lar les activitats culturals “no està justificat de cap mena”. “La cultura és segura no és només un lema, és una realitat, perquè qualsevol concert, obra de teatre o actuació segueix escrupolosament les mesures de desinfecció, el control de l’aforament i les distàncies demanades, però sembla que no són suficients, i això, malauradament, significa la mort per a bona part del sector”, comenta, i repeteix: “En qualsevol crisi, el primer que es rebaixa és el pressupost de cultura, som la germana lletja, el parent fàcil quan s’ha de retallar.” Barri lamenta que, sobretot a través de les xarxes “on la gent parla pel broc gros” es fomenta el debat estèril i enganyós que justifica reduir la despesa en cultura per dedicar més diners a altres prioritats. “I no hauria de ser així, perquè la cultura també fa una tasca social, és un aliment per a l’ànima i només cal recordar que durant el confinament total hi va haver molta gent que dia rere dia es va dedicar a fer música des dels balcons per animar els veïns i fer menys difícil el tancament”, rememora.