DAVID I ANNA ÉCIJA
GERMANS I TOTS DOS ESPEREN EL SEU PRIMER FILL (VIC - SABADELL)
“Els embarassos van ser meditats i buscats”
ANNA ÉCIJA
“El dia del part em faran la prova de la covid i, si és positiva, la meva parella no podrà entrar al quiròfan”En David i l’Anna Écija són germans, i tots dos s’estrenaran com a pares amb les seves parelles, la Montse i en David, el 2021, i només amb un mes de diferència. Tots dos van prendre la decisió d’augmentar la família sense saber les intencions de l’altre, i reconeixen que “va ser tota una sorpresa familiar”. “Quan la meva germana em va dir que seria oncle i la meva mare, àvia, nosaltres ja sabíem que la Montse estava embarassada i no vam voler aixafar-los el moment. Vam haver d’esperar uns quants dies per anunciar-ho també nosaltres”, explica. La decisió va ser meditada i fruit de la bona coincidència d’un seguit de situacions. “Vivíem a casa dels sogres i fa un temps ens vam poder comprar una casa. No volíem esperar gaire a tenir la criatura, però va ser entrar a la casa i estrenar-la amb tots els honors”, recorda rient l’Anna, que aquest desembre ha complert els sis mesos de gestació de la petita Paula. Per a en David, que serà pare d’en Martí, el moment també era el més propici. “Feia tres anys que vivíem junts. A mi sempre m’han encantat els nens i a tots dos ens venia molt de gust ampliar la família”, assegura, així que precisen que “van ser embarassos meditats i buscats”.
EL VIRUS QUEDA FORA
Portar fills al món en un moment de pandèmia pot frenar més d’un, però en el cas dels dos joves la situació de crisi sanitària no ha tingut cap pes a l’hora de prendre la decisió. Sí, en canvi, que ha afectat la vida professional de l’Anna, que treballa de mestra en una escola de Vic. “El fet de treballar amb infants i tractar amb les famílies em podia posar en situació de risc, i per això em vaig demanar una baixa com a prevenció, però en cap cas ens va condicionar a l’hora de tirar endavant. Aquest és el nostre any i el volem aprofitar al màxim”, comenta. En el cas d’en David, l’amenaça del virus tampoc ha estat un problema. “Ho vam parlar i, de fet, en cap moment ens ha afectat perquè, a excepció de l’etapa del confinament, tots dos hem continuat treballant fora de casa. Hem pres les mesures necessàries, però com tothom”, assenyala.
L’Anna i en David es miren aquests darrers mesos de gestació amb confiança. “Les visites que he fet a l’hospital m’han donat molta seguretat, perquè en tot moment m’he sentit ben tractada i protegida”, enumera, i el seu germà assenteix, tot i que hi afegeix un però. “Per a les embarassades, rai, però per a les parelles és una mica decebedor, perquè a excepció de molt comptades ocasions, les visites de control les ha de fer ella sola i jo m’he de quedar fora sense poder veure en directe com va creixent en Martí. Fa molta ràbia”, es lamenta, i afegeix: “M’he de conformar amb els vídeos i les fotos que fa la Montse, però no és el mateix.” Es tracta d’una situació que es podria mantenir si quan arriba el moment del part les condicions de la pandèmia no s’han estabilitzat. “El dia del naixement em faran la prova de la covid-19 i, si és positiva, la meva parella no podrà entrar al quiròfan. Creuem els dits perquè això no passi!”, puntualitza l’Anna. A en David també li han posat condicions si vol acompanyar la seva parella. “A la Mútua de Terrassa m’han explicat que podré assistir al part, però que un cop entri a l’hospital ja no podré tornar a sortir fins que marxem cap a casa”, especifica. El tema de les visites al centre sanitari també està molt controlat, i no es descarta que no en puguin rebre o que estiguin molt limitades.
Tant a l’Anna com a en David els amoïna el fet que un cop nascuts els petits la presència del virus els obligui també a reduir les visites a casa de familiars i amics. “Farem el que calgui, però sabria greu que els haguessin de conèixer només en foto!”, diu en David. Per cert, contents amb el sexe dels bebès que els ha tocat? “I tant! Però el principal és que tot vagi bé”, asseguren.
