“La farmàcia ha entomat totes les pors de la població”

Des del juliol, Laia Artigas i el seu germà Jaume, porten una farmàcia, al cor de Barcelona, al Born. Ara mateix, amb la pandèmia, tot és ben estrany, però no els fa res posar el cor i l’ànima en aquest projecte. És una zona on hi ha veïns de tota la vida i també ciutadans estrangers que s’hi han instal·lat. No hi ha el turisme habitual, però.

Han engegat projecte en un context difícil, en què s’ha fet evident el paper clau dels farmacèutics, tot i que a les administracions els costi reconèixer, sembla, aquest protagonisme. El col·lectiu no s’ha vist tractat com a part del sistema sanitari. Explica Laia Artigas: “Els sanitaris que estan a primera línia exigeixen un seguit de drets... els que nosaltres, els farmacèutics, hem anat perdent. Fa vint anys, la farmàcia era un negoci que donava molts diners. De fet, estem patint el llegat que ens han deixat. Abans, les farmàcies funcionaven soles i no hi havia gaire preocupació sobre si érem sanitaris o no... Ara ens adonem que aquesta no és la nostra estratègia, i estem reclamant tots els drets que hem perdut al llarg d’anys.”

Amb la covid, ha canviat la percepció de les oficines de farmàcia, i han vist que són un primer pas, fins i tot abans d’anar al metge, per a qüestions menors de salut. Els farmacèutics han fet un pas endavant i diuen: “Ens volem involucrar en el sistema, poder fer cribratges i altres accions, per alleujar la pressió que pateix l’assistència primària.” “Hi ha una xarxa de farmàcies molt potent, a Catalunya”, comenta Artigas, i amb les condicions necessàries podrien oferir un servei, abans que res, al ciutadà. Al final, però, és una qüestió de política, que té a veure amb si les proves estan o no estan incloses en el sistema públic de salut, i això també té a veure amb arguments de tipus econòmic. “Podem oferir un servei per a la gent que està amoïnada, que té por i ve a la farmàcia a buscar respostes. A nosaltres ens sap greu que, per raons polítiques, no puguem donar un test d’autodiagnòstic, de la mateixa manera que es fa en el cas dels tests d’embaràs, i que no hi hagi un protocol establert en cas de donar positiu...” El problema és si es tracta de fer el test a la mateixa farmàcia, com es fa en altres països... Aleshores, s’hauria d’habilitar un espai aïllat, a l’establiment? Caldria destinar personal exclusivament a aquesta tasca? Què passaria, si l’usuari donés positiu, caldria tancar i fer quarantena? Molts interrogants davant d’una qüestió de salut pública.

Ara, el debat al voltant de la vacuna és important, i els primers a donar respostes a la població són els farmacèutics. “Reclamem informació per als ciutadans i que s’entengui que moltes persones no es volen posar la vacuna, perquè s’ha desenvolupat en poc temps i perquè estem molt influenciats per la premsa sensacionalista. Venen a l’oficina de farmàcia i pregunten: «Això de la vacuna, què?», «Això s’ho ha inventat l’Estat!»... Mai intentaré instruir ningú, és clar, però hem de poder donar respostes. Cal que les administracions ens facilitin les eines necessàries.”

Quan va explotar la pandèmia, comenta Artigas, a les farmàcies la por era el denominador comú. “Sí, anàvem protegits amb mascareta, guants, pantalles, però arribàvem a casa i teníem por d’infectar la família. Vam estar a primera línia totalment. La farmàcia ha entomat totes les pors de la població.”

Insisteix que es veu un canvi de percepció de la farmàcia. “Hi ha molta més proximitat, i es valora molt més la professió de la gent que està a la farmàcia. No som aquells que donem un medicament i poca cosa més... Això ha canviat. Hi ha més confiança. També he de dir que sí, és clar, les farmàcies són empreses de les quals depenen famílies, però el nivell de compromís de totes les farmàcies és excel·lent, sense buscar el negoci. S’està a l’altura del que està passant.”

D’estar al peu de canó, d’això es tracta. I comenta Laia Artigas: “Les farmàcies han demostrat la seva capacitat d’adaptació davant la pandèmia. Als polítics els fa falta això, venir un dia a una farmàcia i saber el que és treballar-hi. Sí, és un negoci, però estem totalment al servei de la població.”