“La farmàcia ha entomat totes les pors de la població”

Des del juliol, Laia Arti­gas i el seu germà Jaume, por­ten una farmàcia, al cor de Bar­ce­lona, al Born. Ara mateix, amb la pandèmia, tot és ben estrany, però no els fa res posar el cor i l’ànima en aquest pro­jecte. És una zona on hi ha veïns de tota la vida i també ciu­ta­dans estran­gers que s’hi han ins­tal·lat. No hi ha el turisme habi­tual, però.

Han enge­gat pro­jecte en un con­text difícil, en què s’ha fet evi­dent el paper clau dels far­macèutics, tot i que a les admi­nis­tra­ci­ons els costi reconèixer, sem­bla, aquest pro­ta­go­nisme. El col·lec­tiu no s’ha vist trac­tat com a part del sis­tema sani­tari. Explica Laia Arti­gas: “Els sani­ta­ris que estan a pri­mera línia exi­gei­xen un seguit de drets... els que nosal­tres, els far­macèutics, hem anat per­dent. Fa vint anys, la farmàcia era un negoci que donava molts diners. De fet, estem patint el lle­gat que ens han dei­xat. Abans, les farmàcies fun­ci­o­na­ven soles i no hi havia gaire pre­o­cu­pació sobre si érem sani­ta­ris o no... Ara ens ado­nem que aquesta no és la nos­tra estratègia, i estem recla­mant tots els drets que hem per­dut al llarg d’anys.”

Amb la covid, ha can­viat la per­cepció de les ofi­ci­nes de farmàcia, i han vist que són un pri­mer pas, fins i tot abans d’anar al metge, per a qüesti­ons menors de salut. Els far­macèutics han fet un pas enda­vant i diuen: “Ens volem invo­lu­crar en el sis­tema, poder fer cri­brat­ges i altres acci­ons, per alleu­jar la pressió que pateix l’assistència primària.” “Hi ha una xarxa de farmàcies molt potent, a Cata­lu­nya”, comenta Arti­gas, i amb les con­di­ci­ons necessàries podrien ofe­rir un ser­vei, abans que res, al ciu­tadà. Al final, però, és una qüestió de política, que té a veure amb si les pro­ves estan o no estan inclo­ses en el sis­tema públic de salut, i això també té a veure amb argu­ments de tipus econòmic. “Podem ofe­rir un ser­vei per a la gent que està amoïnada, que té por i ve a la farmàcia a bus­car res­pos­tes. A nosal­tres ens sap greu que, per raons polítiques, no puguem donar un test d’auto­di­agnòstic, de la mateixa manera que es fa en el cas dels tests d’embaràs, i que no hi hagi un pro­to­col esta­blert en cas de donar posi­tiu...” El pro­blema és si es tracta de fer el test a la mateixa farmàcia, com es fa en altres països... Ales­ho­res, s’hau­ria d’habi­li­tar un espai aïllat, a l’esta­bli­ment? Cal­dria des­ti­nar per­so­nal exclu­si­va­ment a aquesta tasca? Què pas­sa­ria, si l’usu­ari donés posi­tiu, cal­dria tan­car i fer qua­ran­tena? Molts inter­ro­gants davant d’una qüestió de salut pública.

Ara, el debat al vol­tant de la vacuna és impor­tant, i els pri­mers a donar res­pos­tes a la població són els far­macèutics. “Recla­mem infor­mació per als ciu­ta­dans i que s’enten­gui que mol­tes per­so­nes no es volen posar la vacuna, perquè s’ha desen­vo­lu­pat en poc temps i perquè estem molt influ­en­ci­ats per la premsa sen­sa­ci­o­na­lista. Venen a l’ofi­cina de farmàcia i pre­gun­ten: «Això de la vacuna, què?», «Això s’ho ha inven­tat l’Estat!»... Mai inten­taré ins­truir ningú, és clar, però hem de poder donar res­pos­tes. Cal que les admi­nis­tra­ci­ons ens faci­li­tin les eines necessàries.”

Quan va explo­tar la pandèmia, comenta Arti­gas, a les farmàcies la por era el deno­mi­na­dor comú. “Sí, anàvem pro­te­gits amb mas­ca­reta, guants, pan­ta­lles, però arribàvem a casa i teníem por d’infec­tar la família. Vam estar a pri­mera línia total­ment. La farmàcia ha ento­mat totes les pors de la població.”

Insis­teix que es veu un canvi de per­cepció de la farmàcia. “Hi ha molta més pro­xi­mi­tat, i es valora molt més la pro­fessió de la gent que està a la farmàcia. No som aquells que donem un medi­ca­ment i poca cosa més... Això ha can­viat. Hi ha més con­fiança. També he de dir que sí, és clar, les farmàcies són empre­ses de les quals depe­nen famílies, però el nivell de com­promís de totes les farmàcies és excel·lent, sense bus­car el negoci. S’està a l’altura del que està pas­sant.”

D’estar al peu de canó, d’això es tracta. I comenta Laia Arti­gas: “Les farmàcies han demos­trat la seva capa­ci­tat d’adap­tació davant la pandèmia. Als polítics els fa falta això, venir un dia a una farmàcia i saber el que és tre­ba­llar-hi. Sí, és un negoci, però estem total­ment al ser­vei de la població.”