“El desig de marxar ja hi era”

La pandèmia i les seves con­seqüències, com el tele­tre­ball, han estat l’excusa per­fecta per mar­xar de l’Eixam­ple bar­ce­loní. Així ho han fet, des de l’octu­bre, Mar Góngora i Albert Turull, amb els seus fills de 3 i 7 anys. Cam­pro­don ha estat el seu destí. “Fa cinc anys que hi veníem sem­pre que teníem vacan­ces. Amb el tema del con­fi­na­ment, vam tenir l’opor­tu­ni­tat de tele­tre­ba­llar. Per a nosal­tres, ha estat com una ope­ració fugida”, explica la Mar, bar­ce­lo­nina de 32 anys i admi­nis­tra­tiva. Aquest matri­moni de Bar­ce­lona ja va viure del març al setem­bre al poble, gau­dint dels seus avan­tat­ges i madu­rant una decisió, moti­vada en gran part per la covid. “La tor­nada va ser molt dura. Ja feia temps que hi pensàvem. Això ha estat la gota que ha fet ves­sar el got”, acla­reix l’Albert, de 34 anys i també nas­cut a Bar­ce­lona. “Ha estat una mica una fugida a cegues, però amb tran­quil·litat. Sem­pre estem a temps de tor­nar, tot i que no és la intenció”, afe­geix. Però no tot ha estat una bassa d’oli quant a la decisió final: “Ha estat difícil, perquè hi ha un arre­la­ment. A Bar­ce­lona hi tenim la família, els amics, l’escola dels nens... tot això ho dei­xes. Però tam­poc te’n vas a Austràlia”, diu la Mar. “El desig de mar­xar ja hi era, i els can­vis pro­vo­cats pel coro­na­vi­rus l’han pro­pi­ciat. Estem ena­mo­rats de Cam­pro­don. Els nens estan encan­tats i la rebuda ha estat espec­ta­cu­lar. No ens en pene­dim”, afirma.