Les cases rurals es van erigir des de l’inici de la pandèmia com a espais més segurs que altres tipus d’allotjaments. “Al turisme rural no hi ha aglomeracions de gent, i és una opció més viable i segura que un altre tipus de turisme més massificat”, diu Marcel Serra, que gestiona juntament amb la seva família la casa rural Mas Fullat, a Alforja (Baix Camp). Però fer rendible el negoci ha estat dur, per no dir impossible, després d’haver hagut de tancar portes durant més de dos mesos i que els clients potencials haguessin de seguir unes mesures preventives que els frenaven la mobilitat. “El març, amb el confinament, va ser una catàstrofe. Patíem molt pel negoci, perquè l’estem amortitzant”, explica. En aquell moment, les reserves van saltar pels aires: “Molts hostes es van avenir a posposar la seva estada per a unes altres dates, tot i el daltabaix de no saber quan podria ser possible; només un o dos van demanar que els retornéssim els diners”, explica. Passat aquell primer cop dur, al juny, amb el Mas Fullat ja reobert, les reserves es van disparar: “Va ser una allau! Tot el que s’havia frenat, aleshores es va recuperar molt ràpidament. Al juny ja vam omplir tot l’estiu i la tardor. Alguns estrangers van ajornar la seva estada fins a l’any vinent i uns altres ho van mantenir”, assenyala. Ara bé, va ser com un miratge, perquè la segona onada de la pandèmia ho va tornar a escapçar tot: “La gent es va frenar. Quan va arribar la norma de reduir els grups a sis persones, la gent ja no trucava.” També van perdre les reserves per a l’altra via de negoci del Mas Fullat: les celebracions de petit format com aniversaris i casaments. “Vam viure el segon confinament exactament igual que el primer, sense treballar gens”, lamenta. Serra creu que les autoritats sanitàries i polítiques haurien d’haver dissenyat les mesures preventives tenint en compte la realitat de cada sector: “En una casa com la nostra, que es troba aïllada enmig d’una gran finca agrícola, pot venir un grup bombolla, però hem patit les restriccions de no poder sortir del municipi el cap de setmana. Lògicament, treballem amb gent de fora del municipi i això ha fet molt mal.” Serra valora els ajuts directes de la Generalitat (un primer d’uns 2.500 euros i un segon que en el moment de fer l’entrevista estaven esperant “amb candeletes”), però lamenta que els crèdits ICO avalats per l’Estat “suposen continuar endeutant-te”. “Estem preocupats. Ens fa por que les mesures que puguin aplicar per a una possible tercera onada no les facin compatibles amb la continuïtat de l’activitat. S’han de fixar unes mesures concretes per a cada sector”, diu en Marcel, que, a més, ha viscut el daltabaix de la pandèmia amb la seva parella embarassada de bessons, el Jan i el Cesc, que van néixer a l’agost.