“Si visquéssim del turisme, ja hauríem tancat”

Els pro­pi­e­ta­ris de Can Ros estan acos­tu­mats a tre­ba­llar dur. For­men part de la ter­cera gene­ració –són sis ger­mans, tots nois, i cinc tre­ba­llen al bar– d’un negoci fami­liar que va començar fa gai­rebé cin­quanta anys, amb els pares i els avis dels pro­pi­e­ta­ris actu­als. “Durant els pri­mers anys, no tan­ca­ven mai. Els caps de set­mana, Nadal, Sant Esteve, per Reis... Els pares sem­pre eren aquí”, recorda Cris­tian Ros. L’àvia va tre­ba­llar a la cuina fins que va tenir 84 anys i l’entrepà de man­don­gui­lles d’aquest esta­bli­ment ha estat con­si­de­rat un dels millors de Bar­ce­lona. En temps de pandèmia, les coses no han estat gens fàcils. “Si visquéssim del turisme, ja hauríem hagut de tan­car”, asse­gura en Cris­tian. L’esta­bli­ment està situat al cap­da­munt del car­rer Roger de Flor, allu­nyat de les típiques rutes turísti­ques i amb atmos­fera de barri. “Tenim una cli­en­tela molt fidel”, afe­gei­xen. Durant els mesos del tan­ca­ment, ser­vien menús per empor­tar-se, però reco­nei­xen que no n’hi ha prou. “Hem dema­nat crèdits ICO i hi ha mesos que nosal­tres no hem pogut cobrar”, asse­gu­ren. La família Ros, però, es mos­tra con­vençuda que podrà tirar enda­vant. “És un negoci que no podem dei­xar per­dre així com així”, con­clou en Cris­tian.