“Ha aflorat la falta d’inversió acadèmica”

El curs pas­sat, amb la irrupció del coro­na­vi­rus, es va con­ver­tir en l’exa­men més difícil d’orga­nit­zar per a Jordi Antiga, que fa sis anys que diri­geix l’Ins­ti­tut La Gar­rotxa d’Olot: “Pri­mer, el tele­tre­ball. Som més de 1.200 alum­nes i 117 pro­fes­sors, a banda del per­so­nal de suport. En total unes 1.400 per­so­nes que con­vi­uen en tres àmbits edu­ca­tius amb fun­ci­o­na­ments i dinàmiques dife­rents: ESO, bat­xi­lle­rat i CCFF. No va ser fàcil poder arri­bar a tot­hom i sis­te­ma­tit­zar el model de tre­ball i de gestió telemàtica. Sort que no partíem de zero, ja teníem des de fa anys la pla­ta­forma edu­ca­tiva Moodle i el sis­tema de gestió i-educa en ús, a part d’una bona infra­es­truc­tura de comu­ni­ca­ci­ons. De cara a aquest curs, vam haver de ges­ti­o­nar l’entrada esgla­o­nada i per acces­sos dife­rents dels cin­quanta-sis grups que tenim, dife­ren­ci­ant recor­re­guts i espais per a cada nivell edu­ca­tiu, acci­ons de tuto­ria, dis­tri­bució i ús d’hidro­gel... Ara, el que és com­plex és ges­ti­o­nar els con­ti­nus con­fi­na­ments de grups, que fan que haguem d’anar alter­nant el model pre­sen­cial amb el semi­pre­sen­cial i a distància. I també és com­pli­cat orga­nit­zar els can­vis nor­ma­tius que genera la situ­ació.” Pre­ci­sa­ment, li agra­da­ria tenir ordres més clares del govern: “Entenc que la situ­ació és com­plexa i l’orga­nit­zació, també, però seria bo més clare­dat i poder fer les coses fàcils. Tenim un sis­tema cada vegada més car­regós, tot el dia estem fent ges­ti­ons i pape­rassa.” Quant a recur­sos “mai són sufi­ci­ents, però són finits i s’han de pri­o­rit­zar”: “La situ­ació va ser impre­vi­si­ble i cal sumar-hi una falta d’inversió en el sis­tema edu­ca­tiu de fa molts anys que ara està aflo­rant, però que és fruit de molts anys d’infra­fi­nançar el sis­tema edu­ca­tiu. Cal inversió i con­sens. No és fac­ti­ble resol­dre en sis mesos el que no s’ha resolt en una dècada. Ara hi ha alguns pro­jec­tes que rever­ti­ran part d’aques­tes man­can­ces, com l’acce­le­ració del pla d’edu­cació digi­tal i la minsa dotació de pro­fes­so­rat per la situ­ació de covid, però cal pre­veure’n la con­tinuïtat i la sos­te­ni­bi­li­tat, i ara mateix no són sufi­ci­ents per a la nova nor­ma­li­tat. En els pro­pers anys, cal­dria actu­a­lit­zar els equi­pa­ments i els espais i faci­li­tar als docents un pla de for­mació més fac­ti­ble que l’actual, i això com­porta temps i diners. Una altra cosa impres­cin­di­ble, i que dar­re­ra­ment crec que ens està fal­tant, és poder tre­ba­llar en pro­jec­tes clars a mitjà i llarg ter­mini.”

En aquests moments, l’Ins­ti­tut impar­teix un 50% de les clas­ses telemàtica­ment, un sis­tema que ha rebut bona res­posta per part dels pares i dels alum­nes i que està sent efec­tiu “gràcies a l’esforç i a la impli­cació de la majo­ria de pro­fes­sors i alum­nes”. Sobre l’efec­ti­vi­tat, explica: “Res és igual que quan es pot man­te­nir con­tacte directe, però cada vegada n’apre­nem més i apro­fi­tem millor els recur­sos digi­tals. Cal tenir en compte, també, el tipus de matèria. No és el mateix fer una classe en línia de filo­so­fia de bat­xi­lle­rat que una de mecànica a cicles.” Un dels obs­ta­cles, però, ha estat la falta d’ordi­na­dors: “Tenim un nom­bre impor­tant d’alum­nes sense ordi­na­dor i con­nec­ti­vi­tat. El curs pas­sat, es va solu­ci­o­nar dei­xant-los ordi­na­dors de l’ins­ti­tut, i l’Ajun­ta­ment va faci­li­tar les con­nec­ti­vi­tats que no va poder resol­dre Edu­cació. Ara la situ­ació és dife­rent, quan tenim grups con­fi­nats és difícil poder tenir ordi­na­dors per a tot­hom, perquè els neces­si­tem a les aules per a la resta d’alum­nes. Ara mateix ja han arri­bat els equips de con­nec­ti­vi­tat MIFI per als alum­nes que en reque­rien i estem en espera d’ordi­na­dors. Seria impor­tant, almenys, que n’arri­bes­sin per als alum­nes que no en tenen.” Una altra man­cança que han detec­tat és la pèrdua del ves­sant de soci­a­lit­zació que aporta l’ins­ti­tut: “No només a l’escola estem patint aquesta pèrdua, és en gene­ral. No obs­tant això, inten­tem almenys dins dels grups bom­bo­lla fer acti­vi­tats que l’afa­vo­rei­xin. Estic molt sorprès, però, de la bona res­posta i de la cons­ci­en­ci­ació de la majo­ria dels alum­nes, almenys en l’àmbit esco­lar.” Reco­neix, també, que l’any pas­sat es va per­dre temari, però creu que aquest curs en gene­ral no pas­sarà, i remarca que “la situ­ació actual ha pro­vo­cat un grau de madu­ració en molts alum­nes que pot com­pen­sar, en part, la reducció de temps que han patit”. Altres aspec­tes que cal valo­rar dels que es poden haver extret de la pandèmia són: “El crei­xe­ment per­so­nal en tots els nivells, la poten­ci­ació de les TIC, haver après a apre­ciar el que tenim i, sobre­tot, la feina que fan els docents.”