“No hem deixat de treballar ni un sol dia”

Dani i l’Albert Fibla són dos ger­mans que fa set anys van deci­dir empren­dre i crear una empresa. Tots dos s’havien que­dat sense feina a causa de la crisi. L’un, en Dani, és deli­ne­ant; l’altre, l’Albert, mecànic. En aquell moment, eren fuma­dors i es van començar a fixar en les boti­gues de cigar­re­tes electròniques, que lla­vors sor­gien com bolets. En Dani es va començar a interes­sar per aquesta via de negoci i va des­co­brir que gai­rebé tots els pro­duc­tes que es venien pro­ve­nien d’Ale­ma­nya i Itàlia. A Cata­lu­nya no hi havia pro­ducció. En vint-i-qua­tre hores, es va posar mans a la feina i van començar a dema­nar els per­mi­sos a la Gene­ra­li­tat. “En una set­mana ens hi vam posar i vam enge­gar la pro­ducció.” Els ini­cis van ser en un local del Mas­nou, de tan sols 9 m²: “Si sor­tien deu pots al dia havíem de donar gràcies”, recor­den. Ara, a la nau que tenen a Vilas­sar de Dalt hi tre­ba­llen deu per­so­nes i en sur­ten deu al minut. “El nos­tre equip està for­mat per gent que també s’havia que­dat a l’atur. Amics, família, cone­guts... Hem acon­se­guit un gran ambi­ent a la feina i en èpoques com­pli­ca­des tot­hom ha res­post quan ha estat neces­sari”, asse­gu­ren aquests dos ger­mans d’Ale­lla. I quan s’havia superat la pri­mera crisi del sec­tor de les cigar­re­tes electròniques –a l’Estat espa­nyol van tan­car una vui­tan­tena d’empre­ses com la seva– va arri­bar la pandèmia. “Ens vam tro­bar que a la nos­tra empresa tenim una maquinària que per­met enva­sar un pro­ducte del qual de sobte hi ha va haver una gran demanda, el gel l’hidro­al­cohòlic”, explica en Dani. Així que van deci­dir reen­fo­car la maquinària per pro­duir-ne. “Pri­mer de tot va ser difícil, pel tema de preus, fins i tot hi va haver d’inter­ve­nir el govern”, expli­quen. Durant la pandèmia no han dei­xat de tre­ba­llar ni un sol dia. De fet, durant el con­fi­na­ment total és quan van haver de fer més hores extres per tal de cobrir tota la demanda. “Vam començar a tre­ba­llar per a far­macèuti­ques i també vam fer dona­ci­ons a hos­pi­tals”, explica l’Albert.

El que es pen­sa­ven que seria una demanda pas­sat­gera, durant tots aquests mesos de pandèmia s’ha tor­nat habi­tual. “Quan ens hi vam posar, tots esperàvem que fos qüestió de set­ma­nes. De cop, però, vam veure que es gene­rava una demanda habi­tual, com qui abans com­prava el xarop per a la tos... Les mas­ca­re­tes i el gel hidro­al­cohòlic s’han tor­nat uns pro­duc­tes d’ús diari. També som molt cons­ci­ents que se’n reduirà la demanda, i espe­rem que sigui així. Tenim l’espe­rança que tot això millori i sabem que el volum de gel que s’ha gene­rat en plena pandèmia d’aquí a dos anys no hi serà”, diuen. Aquests dos joves empre­ne­dors ja pen­sen en altres línies de pro­ducció per tal de con­ti­nuar l’expansió del seu negoci: el seu pro­per objec­tiu és una línia de pro­duc­tes de cosmètica.