La guerra latent

És una de les amenaces més greus a què s’haurà d’enfrontar la Unió Europea en els propers anys. La guerra entre Ucraïna i Rússia no és només un conflicte que ja ha deixat més de 13.000 morts en set anys de violència, sinó que és un torcebraç que el president rus, Vladímir Putin, fa a Ucraïna i, de retruc, a la Unió Europea. És una pugna per una part del territori ucraïnès –la zona est del país és eminentment russòfona–, però també per deixar clar a Kíev que Moscou vol continuar tenint influència sobre Ucraïna i que no acceptarà cap mena de pacte amb la Unió Europea. L’estratègia militar de Rússia ja fa setmanes que es va presentar: hi ha més de 100.000 soldats a la frontera, una clara amenaça que es podria desxifrar com una futura invasió del país. De fet, Rússia ja es va annexionar la península de Crimea el 2014 –durant molt de temps territori rus tot i que pertanyia a Ucraïna des del 1954, quan la Unió Soviètica la va transferir– enmig d’aquest conflicte i a través d’un referèndum que aprovava l’annexió a Rússia però que la comunitat internacional no ha validat. Davant d’aquests darrers moviments de soldats russos a la frontera, el president dels Estats Units, Joe Biden, ja ha alertat Putin que no permetrà que envaeixi Ucraïna. Els Estats Units són fidels aliats de Kíev, com també ho són els membres de la Unió Europea. Tot i això, l’amenaça de Rússia és real i també ho és la poca resposta que se’n pot esperar: la majoria de països europeus depenen del gas rus per no passar fred a l’hivern. Una situació que Moscou coneix bé i que pot utilitzar per continuar pressionant i guanyant terreny a Ucraïna.