Entre la sobirania i el desig d’entrar a la Unió Europea
Els Balcans truquen a la porta de la Unió Europea. Les reformes polítiques i democràtiques són el principal escull per formar part del club europeu
La guerra dels Balcans es va acabar fa dues dècades. Els països afectats, situats al cor de la vella Europa, fa anys que fan cua per poder entrar al club europeu. De moment, Eslovènia i Croàcia són les úniques excepcions que han aconseguit formar part de la Unió Europea. Els requisits que es demanen per entrar van des de reformes econòmiques fins a polítiques, i aquí és on rau un dels principals esculls, perquè els polítics i les classes dirigents d’alguns d’aquests països són poc partidàries de posar-se davant dels tribunals.
Una altra de les dificultats és la França d’Emmanuel Macron. Des de París s’advoca perquè no hi hagi grans ampliacions com les que es van produir durant la primera dècada del 2000. Un dels principals motius que esgrimeix el president francès és que un cop a dins ja és molt difícil que els països facin els canvis necessaris.
Els Balcans miren cap a Europa perquè és la manera de garantir-se una estabilitat econòmica: no només pels fons europeus a què podrien accedir, sinó perquè també podrien pertànyer a un dels mercats comuns més grans del món.
Sèrbia és candidat a entrar des del 2009, però el refredament del club europeu pel que fa a incorporacions ha suposat que aquest país torni a mirar cap a un dels seus aliats naturals: Rússia. Altres candidats com Macedònia del Nord i Albània han fet importants reformes i, fins i tot, en aquest país, que durant dècades va ser un espai comunista, s’han fet manifestacions demanant l’entrada a Brussel·les i en contra de la corrupció dels polítics. Pel que fa a Bòsnia i Hercegovina, encara no és un candidat formal.
