Els més díscols busquen tensar la Unió

La deriva autoritària de Polònia i Hongria s’ha agreujat en els darrers mesos fins al punt que ha provocat un xoc directe amb les institucions europees.

El duel que mantenen Varsòvia i Budapest amb Brussel·les ja ha arribat als tribunals. Qui ha anat més lluny en aquest desafiament ha estat Polònia, amb el suport gairebé incondicional del president hongarès, Viktor Orbán. Polònia i Hongria forment part del Grup de Visegrad – ja se’ls ha començat a anomenar “els rebels de Visegrad”–, en què també hi ha Txèquia i Eslovàquia. La Unió Europea pateix perquè les polítiques cada vegada més autoritàries i xenòfobes que estan adoptant aquests països s’instal·lin en el marc de la Unió Europea, i ja ha iniciat procediments judicials per tal de controlar algunes pràctiques. De fet, la Comissió Europea ha demanat al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que multi Polònia per no complir una sentència que l’obligava a modificar alguns aspectes d’una polèmica comissió creada per controlar els jutges.

Per tot plegat, la tensió és palpable, i el millor exemple d’això és que Brussel·les encara no ha donat llum verda als plans de recuperació postpandèmia d’aquests països i es veu improbable que aquest any es puguin adoptar, per la qual cosa encara no tenen accés als fons comunitaris per reactivar les seves economies. Orbán considera que la maniobra contra Polònia i Hongria no té cap “fonament legal” i que no es pot negar el pagament d’aquests fons, ja que es tracta d’un préstec que els socis comunitaris han acordat conjuntament.