“El cor m’arribarà quan m’hagi d’arribar”
“El 3 de gener del 2021 vaig tenir un infart. Vaig sentir un malestar com d’una indigestió, amb ganes de vomitar. Em va agafar mentre treballava de taxista. No recordo res. Fa molt poc que m’han donat la invalidesa total i absoluta.” Xavier Garcia té 55 anys i està esperant un trasplantament de cor. El dia de l’infart el van ingressar a l’Hospital Germans Trias i Pujol. “Al cap d’uns dies vaig patir una arrítmia que em va deixar tocada la part esquerra del cor.” El van traslladar aleshores a l’hospital de Bellvitge. De tots els incidents que va passar, resumeix: “Vaig estar vint-i-cinc minuts mort, vaig patir l’arrítmia... He perdut part de la meves capacitats cognitives. M’estic recuperant, però tinc problemes.”
Sense antecedents familiars, amb una dieta prou saludable i fent esport –anava a córrer–, res li podia fer sospitar que podia tenir problemes de cor, però ha passat sis mesos ingressat, i en sortir ha hagut d’aprendre a gestionar moltes dificultats físiques i mentals. “El meu cap de vegades fa curtcircuits importants. Estic bé, parlo bé, però de tant en tant se me’n va la memòria. Hi estic treballant, però encara que he millorat, hi ha una lesió. S’ha d’acceptar.”
“El meu cor va quedar molt afectat i hi havia moltes possibilitats de tornar a fer una crisi, així que em van posar un assistent ventricular, que consisteix en una màquina que literalment és una bomba i fa la feina que hauria de fer el meu ventricle esquerre.” Ha d’estar les vint-i-quatre hores connectat per un cable que entra per la panxa a un aparell extern que pesa uns quatre quilos. “He de dormir endollat al corrent. I quan he de sortir, he d’anar endollat a dues bateries que pesen mig quilo cada una. I n’he de portar diversos recanvis. Mentre no m’arriba un cor, estic connectat a una màquina. La qualitat de vida connectat a una màquina és complicada, però dins de la gravetat del meu cas, disposar de la màquina és positiu, em permet sortir al carrer i la meva vida no perilla.”
Hi ha de tot, però comenta que la mitjana d’estada a la llista d’espera és de vuit mesos. “M’he mentalitzat, el cor m’arribarà quan m’hagi d’arribar, i no penso si serà d’aquí a uns mesos o d’aquí a un any. El meu dia a dia és de superació, estic en aquest procés.”
