“En cap moment vaig dir «s’ha acabat»”
A Olga Colell la vida li va fer un tomb de 180 graus fa deu anys. Acabava de tenir el segon fill, el primer només tenia 7 anys. “No tenia cap malaltia; crec que no havia anat mai al metge. Després del part em vaig començar a trobar malament. Estava molt cansada, pensava que era de tot plegat, el part, els nens. Tenia molta set, sobretot a la nit, i era estrany. Em podia beure tres litres d’aigua.” Li van fer proves, per veure si tenia diabetis. Res. “Quatre setmanes després de tenir el nen em vaig començar a posar groga i em van ingressar a Berga; pensaven que era hepatitis. Al final em van dur al Vall d’Hebron. No em trobava malament, volia estar amb els fills... De seguida, però, vaig quedar KO.” Vinga proves. Res. Els records es difuminen. Tenia al·lucinacions. “Em van fer una biòpsia i es veu que era com si el fetge estigués desfet, i encara no sabem per què.” Segons els papers de l’hospital va ser una hepatitis autoimmune d’origen idiopàtic, desconegut.
“De l’UCI no recordo res. De fet una metgessa li va dir al meu marit que em quedaven hores de vida.” Per sort la van aconseguir estabilitzar i va passar a ser urgència 0, cosa que vol dir que qualsevol fetge disponible compatible a l’Estat havia de ser per a ella. “Va ser molt dur. L’única obsessió era que arribés un donant perquè volia veure als meus fills. En cap moment vaig dir «s’ha acabat». Ho recordo i m’emociono. Quan em col·lapso per les coses que porta la vida em dic a mi mateixa: «Olga, no! Torna enrere i recorda on eres».”
Després del trasplantament tenia el neguit de si es trobaria bé. Més endavant li va passar. Ara bé, sí que hi ha hagut canvis. “Jo estava bé, abans del trasplantament. No va ser com la gent que està malalta, que la trasplanten i està molt millor. Estic contenta i plena d’agraïment, i és cert que puc fer de tot, però em canso més, la medicació em provoca migranyes i vomito... Tinc temporades bones i d’altres que no tant. No m’he deprimit, però i fins i tot estic millor anímicament que abans, perquè veig que la vida es pot acabar de cop i valoro les petites coses.”
