10 reptes de l’emergència climàtica
L’escalfament del planeta provocat per l’activitat humana és el principal repte que tenim com a espècie. L’adaptació és indispensable: ja no és una qüestió de futur, sinó de present
Hem deixat enrere l’estiu més càlid des que es fan registres a Catalunya, amb onades de calor encadenades sense treva i amb una temperatura inusualment alta de l’aigua del mar. Segurament per a moltes persones ha estat l’any en què l’emergència climàtica se’ls ha fet més present, amb tot el que representa. Però com que continuem immersos en la nostra bombolla artificial, el neguit de les nits sense dormir, els cops de calor, la impossibilitat d’estar a l’aire lliure moltes hores del migdia i la preocupació per tot el que això comporta ha quedat oblidat just en el moment en què les jaquetes han sortit de l’armari.
Hi ha una tendència evident a parlar d’aquest últim estiu com una època catastròfica que per sort s’ha superat. S’interpreta com una altra desgràcia postpandèmia que també es va acabant, sense entendre que l’infernal estiu del 2022 ha estat el primer de molts altres que vindran, tal com adverteixen des de fan temps els científics. L’escalfament no tornarà enrere. Per això és important recordar els grans reptes que ja se’ns presenten amb l’emergència climàtica. A les planes següents fem un repàs dels principals àmbits que ens han de preocupar. Són només una tria, perquè de l’escalfament global ja no se’n salva res ni ningú. Es tracta d’àmbits en els quals veurem –o ja veiem– canvis a curt termini i que afectaran la nostra vida quotidiana. Des del més bàsic, generalitzat i urgent, com és la gestió de l’aigua, fins a qüestions particulars i puntuals, com els avisos que rebrem als mòbils per alertar de fenòmens meteorològics violents. Tot plegat seran adaptacions necessàries que no ens han de fer oblidar l’altra gran urgència: la mitigació. Amb canvis d’hàbits i decisions valentes és possible que l’impacte d’aquesta emergència global rebaixi alguns graons l’escala de l’autodestrucció.
LLUITAR, TAMBÉ, CONTRA LA FATIGA informativa
Conscienciar sobre l’emergència climàtica pot comportar una certa fatiga informativa entre els ciutadans si contínuament es parla de les catàstrofes que ens esperen. Per això és important fer entendre que el futur no està escrit en pedra. Alguns experts utilitzen la metàfora del vaixell a punt de xocar contra una paret. La Terra és aquest vaixell, que ara mateix va a molta velocitat. No obstant això, si es prenen mesures, la velocitat es pot reduir i el xoc, encara que inevitable, no serà tan greu. S’ha de defugir el catastrofisme perquè porta a la situació contrària de prendre consciència: pensar que ja no hi ha res a fer. Una altra qüestió problemàtica és abordar el tema de manera generalitzada, com si tots en fóssim responsables de la mateixa manera. I això és completament fals. De fet, segons l’últim informe del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l’ONU, els més de 3.300 milions de persones vulnerables als pitjors escenaris que es preveuen són sobretot de països empobrits o de comunitats sense recursos de països industrialitzats, que precisament són, pels seus nivells de pobresa, els que menys han contribuït a l’escalfament global.
