NOUS CONREUS
Trasllat de cultius, varietats adaptades i millores en l’ús de l’aigua marquen el futur
Els períodes llargs de sequera, les alteracions de la temperatura i l’augment del nivell del mar ja estan obligant a replantejar els diferents models d’agricultura i ramaderia que hi ha a casa nostra. S’ha de tenir en compte que aquest és un sector estratègic que està molt lluny de l’autosuficiència: només un 40% dels aliments que consumim estan produïts al nostre territori. Una xifra baixa que encara es pot reduir més si no es prenen mesures adaptatives.
Els cultius de secà, per la irregularitat de les precipitacions, seran dels més afectats: enguany s’ha vist que la collita de cereals a Catalunya s’ha reduït en un 32% respecte a l’any passat, i des de l’IRTA ja s’estan buscant noves varietats de conreus que s’adaptin als escenaris de futur. Un altre dels sectors en transformació és el de la vinya, que preveu reduccions en la producció i canvis en la mida i les característiques del raïm. Al Penedès s’ha calculat que el 2030 es necessitarà una o dues vegades més aigua que ara. Segons els experts, es pot intentar mantenir la producció amb sistemes de reg, però han de ser puntuals i ben pautats, ja que en un escenari d’escassetat, l’aigua s’haurà de gestionar amb cura. A part de triar varietats de ceps més resistents, es planteja plantar-los més separats perquè no competeixin entre si i fer-ho en terrenys més plans per aprofitar millor l’aigua de pluja. Una altra opció és traslladar vinyes al Pirineu, fet que es pot convertir en un revulsiu econòmic per a les comarques de muntanya.
En el conjunt de la producció agrícola, el desplaçament, la rotació i l’associació de conreus serà inevitable, així com la modificació de les dates de sembra, la tria de varietats locals més ben adaptades i, fins i tot, l’establiment d’ombres artificials sobre cultius sensibles durant les èpoques càlides i seques. Pel que fa a la ramaderia, s’ha de tenir en compte que la major part de la carn que mengem prové d’animals alimentats amb cultius, no amb pastures, per tant els canvis en l’agricultura també l’afectaran. A més, el bestiar estarà subjecte a una meteorologia adversa que pot fer augmentar malalties. La bona notícia és que a Catalunya hi ha un gran potencial de recerca. “Hem de buscar sistemes de producció d’aliments més sostenibles”, explicava recentment l’investigador de la UB Joan Romanyà en unes jornades sobre els desafiaments del canvi climàtic organitzades per la universitat. Un d’aquests sistemes és l’agricultura regenerativa. Des de fa vuitanta anys, l’explotació intensiva i l’ús de fertilitzants químics han degradat moltíssim els sòls. Aquesta nova pràctica, però, integra diferents sistemes –per exemple, no llaurar– per ajudar a regenerar-lo i que mantingui tots els organismes que l’enriqueixen de manera natural. D’aquesta manera s’afavoreix la fertilitat i la seva capacitat de mantenir-se humit, al mateix temps que es reté més CO2.
