7. NOVA MOBILITAT
S’haurà de reduir l’energia que es necessita per als desplaçaments apostant pel transport públic o pel compartit
Un dels aspectes de la vida quotidiana que ha de canviar inevitablement per fer front a l’emergència climàtica és el de la mobilitat. Tenint en compte que traslladar persones i mercaderies d’un lloc a l’altre, fins i tot d’una punta a l’altra de món, ha estat i encara és l’arrel del problema, resulta inexcusable. Hi ha alguns punt concrets en què es pot avançar molt. Per exemple, tornar a tenir més a prop la feina, l’escola, el metge, les botigues, el lleure... D’aquí neix el concepte “ciutats de quinze minuts”, nuclis urbans on ha de ser possible viure sense haver de recórrer grans distàncies, una idea que ha anat guanyant força després de la pandèmia i gràcies, en bona part, al teletreball.
“Un altre canvi serà compartir desplaçaments. Com menys energia gastem per poder-nos moure, millor. Una bona opció seria la bicicleta, que la fem noure amb la nostra pròpia energia. Però quan no és possible cal que puguem desplaçar-nos en autobusos, trens, tramvies o vehicles compartits, ja que la despesa d’energia per persona es redueix”, explica Adrià Ramírez, president de la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic. En qualsevol cas, és necessari electrificar vehicles per deixar de contaminar i poder aprofitar fonts d’energia renovables. Per tant, petits cotxes elèctrics de lloguer compartit podrien ser una bona solució quan no hi hagi altres opcions. Ara bé, la gran aposta haurà de ser pels desplaçaments en serveis públics de tipus plataforma. “Quan tens milers de persones que han d’entrar cada dia a Barcelona en hora punta has de poder oferir trens molt llargs i amb molts vagons. Fer bones connexions amb autobusos, metro, tramvia...”, afegeix Ramírez. La plataforma reclama diverses mesures. A la Generalitat, una integració tarifària: unificar criteris i crear un sol bitllet que serveixi per a tot tipus de transport, amb un preu en funció dels quilòmetres que fas, raonable i assequible per a tothom, amb diferents abonaments i descomptes per a grups vulnerables. Al mateix temps, s’ha de vetllar per la sostenibilitat del sistema –la gratuïtat que ha aprovat ara el govern espanyol quant pot durar?–, i des de la PTP es planteja aplicar taxes en l’ús de la xarxa viària. Millorar i crear noves estacions d’autobusos interurbans és una altra reclamació. “A Barcelona caldria fer-ne, com a mínim, quatre més, per a totes les entrades” i amb connexions amb les línies de metro, afegeix Ramírez. Finalment, també es reclama al govern espanyol la millora de la xarxa ferroviària, descentralitzant-la i millorant-ne el servei. I arribar amb autobusos i tramvies allà on no hi hagi prou massa crítica per als trens. Un exemple és el tramvia de la Costa Brava, que podria enllaçar Girona amb la costa del Baix Empordà, ja que de totes les comarques catalanes sense accés a cap servei ferroviari, actualment és la més poblada.
