9. FRENAR EL CONSUM
El sistema econòmic no es pot basar en una producció i un creixement il·limitats si els recursos són finits
Un món més sostenible i que no ens aboqui a una catàstrofe ambiental i social depèn d’un canvi en el model econòmic. L’economia occidental es basa en el dogma del creixement continu, obviant que no hi pot haver un creixement infinit en un planeta finit. Se sap des de fa temps que aquest sistema és una cursa cap a l’abisme. Només cal recordar un informe del 1972 titulat Els límits del creixement, en què un grup de disset investigadors del MIT ja alertaven que si se seguia amb el mateix ritme de creixement –i, per tant, de consum de recursos naturals– s’arribaria al límit del col·lapse en un segle. No anaven gaire errats (tot i que en lloc de l’escalfament global van preveure canvis climàtics en sentit oposat). Va ser durant els anys noranta del segle passat que va anar prenent força la idea del decreixement: frenar el consumisme desmesurat de les societats industrialitzades i avançar cap a un sistema més raonable, respectuós i socialment just, que preservi el medi ambient i contribueixi a evitar les grans desigualtats. En aquest àmbit, la ciutadania ja està prenent força iniciativa: reduir les compres supèrflues, modificar la dieta per menjar menys carn, fer vacances sostenibles sense haver d’anar a l’altra punta del món, reparar tot el que sigui reparable, llogar o compartir aparells per usar-los només quan es necessiten...
