3. CANVIS EN EL PAISATGE
Les evidències ja hi són: al Montseny s’ha comprovat com els estrats de vegetació es van desplaçant
Els sistemes naturals, el paisatge, s’estan adaptant al canvi climàtic molt més ràpidament del que ho fem nosaltres. “Reaccionen d’una manera més immediata i més directa i, per tant, més evident, que no pas les societats humanes. De fet, els organismes més senzills són els que tendeixen a adaptar-se amb més rapidesa al canvi dels estímuls exteriors”, explica el geògraf Albert Llausàs, professor i investigador de la UdG. Un exemple són els diversos estudis fets al massís del Montseny, on els diferents estrats de vegetació es van desplaçant. “Les espècies arbòries van pujant. És a dir, si una fageda abans estava a 600 m, ara ja no trobem faigs fins a 700 m d’altitud”, explica Llausàs. Les plantes són formes de vida relativament simples i, per tant, s’estan adaptant als canvis més ràpidament. Això també s’està veient en els insectes, que comencen a canviar els seus cicles reproductius, pressionats perquè la primavera i l’estiu s’avancen. Però tot i que alguns es desclouen abans, encara no s’han pogut adaptar al ritme que ho estan fent les plantes. I el mateix passa amb els ocells que es mengen aquests insectes, que malgrat que intenten adequar el seu cicle vital a aquest nou ritme, els costa més. “Ens estem trobant amb un decalatge. En el moment en què els boscos i les plantes produeixen aliments per als insectes i, per tant, per als ocells, aquests encara no han arribat al seu pic. Tot plegat està generant unes disfuncions en el funcionament ecològic dels sistemes que ja podem observar avui dia. Si els ocells troben menys aliment perquè arriben tard, això vol dir que tenen un èxit reproductiu menor”, afegeix l’investigador. El resultat pot ser la migració o la desaparició d’espècies.
D’altra banda, els humans, com a organismes complexos que som, vivim en una societat a la qual li costa assumir el canvi climàtic, perquè tenim recursos artificials –infraestructures, aire condicionat, calefacció...– que fan que no ens hi enfrontem de manera directa. Però si parem una mica d’atenció al nostre entorn –al marge de patir els estralls de la meteorologia– les proves ja són evidents. Aquest estiu, qualsevol que hagi voltat una mica per les zones naturals haurà vist arbres i plantes morts per la sequera i les altes temperatures: combustible afegit per als grans incendis forestals que es preveuen per al futur i contra els quals també caldrà dissenyar noves estratègies.
