03. Cadí-Moixeró
Entre el cel i la terra
Aquesta barrera muntanyosa està formada per la serra del Cadí a la banda oest i la del Moixeró, a l’est. Estan unides pel coll de Tancalaporta i s’allarguen en una extensió de més de 30 km en paral·lel als Pirineus, un territori amb un gran interès ecològic i geològic. Muntanyes amb cingleres escarpades, turons coberts de boscos, prats alpins, tarteres, rius i valls omplen de diversitat aquest espai. La importància de protegir-lo ve de lluny, i el 1932 la Generalitat republicana ja s’ho va plantejar. Els massissos del Pedraforca, amb una protecció especial com a paratge natural d’interès nacional, la Tosa i el Puigllançada formen unitats diferenciades, cadascuna amb els seus atractius. Amb una extensió tan gran –més de 40.000 ha– les possibilitats de recórrer el parc són moltes i hi ha itineraris i rutes per a tots els gustos. Els dels miradors dels Orris i del cap del Ras, per exemple, estan adaptats per a persones amb problemes de mobilitat, que també tenen espais accessibles en altres indrets i en equipaments, com els centres d’interpretació de Bagà i de Bellver de Cerdanya, la Casa dels Parcs dels Pirineus de la Seu d’Urgell i el Centre de Flora de Tuixen. Per als més preparats, hi ha itineraris geològics que permeten resseguir la història de la formació d’aquestes serralades, que es va produir quan làmines de roques es van desplaçar cap al sud en el moment en què es van aixecar els Pirineus. Una altra opció són els camins tradicionals, sobretot camins ramaders, ja que al parc s’hi concentren àrees de pastura d’alta muntanya i encara es conserven murs, empedrats i altres infraestructures utilitzades per a la transhumància. També hi ha itineraris de natura relativament senzills, senyalitzats amb plafons interpretatius de les diferents espècies que s’hi poden trobar. La riquesa de la vegetació és innegable, es coneixen unes 1.400 espècies i subespècies de plantes amb flors i falgueres, cosa que representa al voltant d’una tercera part de la flora de Catalunya. També hi ha una gran varietat de fongs i líquens, unes 130 espècies d’ocells –algunes que són típiques mediterrànies i d’altres de muntanya i boreals– i una seixantena de mamífers, entre els quals isards, cérvols i cabirols (aquests dos reintroduïts).
Posar en valor els productes artesans
A part de les tradicionals excursions i activitats per la natura, aquest parc ofereix un ampli catàleg d’activitats singulars que es poden dur a terme als diferents pobles del seu entorn i que permeten descobrir productes locals. Des de fer de pastor d’ovelles per un dia fins a fabricar instruments musicals amb materials naturals, passant per tallers d’elaboració de formatge, melmelada, allioli i cervesa. També s’organitzen activitats per conèixer les plantes medicinals i recollir trementina d’avet tal com es feia antigament. I hi ha diverses explotacions agrícoles i ramaderes que obren les seves portes per veure, per exemple, com tenen cura dels seus horts o com funciona una granja ramadera d’alta muntanya de manera sostenible.
L’esperó muntanyenc
Aquesta planta, de nom científic Delphinium montanum, és un endemisme estricte dels Pirineus orientals. Es fa un seguiment del seu estat en el marc del projecte transfronterer FloraCat, que controla la flora pirinenca amb interès tant al principat com a la Catalunya Nord i Andorra. D’aquesta espècie, que creix en tarteres i prats molt pedregosos, n’hi ha poques poblacions –una desena–, i més de la meitat de les plantes localitzades creixen dins d’aquest parc.
