Experiències

03. Cadí-Moixeró

Entre el cel i la terra

Aquesta bar­rera mun­ta­nyosa està for­mada per la serra del Cadí a la banda oest i la del Moi­xeró, a l’est. Estan uni­des pel coll de Tan­ca­la­porta i s’allar­guen en una extensió de més de 30 km en paral·lel als Piri­neus, un ter­ri­tori amb un gran interès ecològic i geològic. Mun­ta­nyes amb cin­gle­res escar­pa­des, turons coberts de bos­cos, prats alpins, tar­te­res, rius i valls omplen de diver­si­tat aquest espai. La importància de pro­te­gir-lo ve de lluny, i el 1932 la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana ja s’ho va plan­te­jar. Els mas­sis­sos del Pedra­forca, amb una pro­tecció espe­cial com a paratge natu­ral d’interès naci­o­nal, la Tosa i el Puig­llançada for­men uni­tats dife­ren­ci­a­des, cadas­cuna amb els seus atrac­tius. Amb una extensió tan gran –més de 40.000 ha– les pos­si­bi­li­tats de recórrer el parc són mol­tes i hi ha iti­ne­ra­ris i rutes per a tots els gus­tos. Els dels mira­dors dels Orris i del cap del Ras, per exem­ple, estan adap­tats per a per­so­nes amb pro­ble­mes de mobi­li­tat, que també tenen espais acces­si­bles en altres indrets i en equi­pa­ments, com els cen­tres d’inter­pre­tació de Bagà i de Bell­ver de Cer­da­nya, la Casa dels Parcs dels Piri­neus de la Seu d’Urgell i el Cen­tre de Flora de Tui­xen. Per als més pre­pa­rats, hi ha iti­ne­ra­ris geològics que per­me­ten res­se­guir la història de la for­mació d’aques­tes ser­ra­la­des, que es va pro­duir quan làmines de roques es van des­plaçar cap al sud en el moment en què es van aixe­car els Piri­neus. Una altra opció són els camins tra­di­ci­o­nals, sobre­tot camins rama­ders, ja que al parc s’hi con­cen­tren àrees de pas­tura d’alta mun­ta­nya i encara es con­ser­ven murs, empe­drats i altres infra­es­truc­tu­res uti­lit­za­des per a la trans­humància. També hi ha iti­ne­ra­ris de natura rela­ti­va­ment sen­zills, senya­lit­zats amb pla­fons inter­pre­ta­tius de les dife­rents espècies que s’hi poden tro­bar. La riquesa de la vege­tació és inne­ga­ble, es conei­xen unes 1.400 espècies i subespècies de plan­tes amb flors i fal­gue­res, cosa que repre­senta al vol­tant d’una ter­cera part de la flora de Cata­lu­nya. També hi ha una gran vari­e­tat de fongs i líquens, unes 130 espècies d’ocells –algu­nes que són típiques medi­terrànies i d’altres de mun­ta­nya i bore­als– i una sei­xan­tena de mamífers, entre els quals isards, cérvols i cabi­rols (aquests dos rein­troduïts).

L’APUNT LITERARI
CÈSAR AUGUST TORRAS I FERRER
La Cerdanya (1924)
“Se guanya pel pedregall el cim del turó de la Torreta de Cadí. Un gran munt de pedres formant un arrodonit emmurallat s’aixeca en lo més alt del turó. El punt de vista és superb, sense obstacles en tot el volt de la mirada. El panorama és excel·lent, parió al dels altres cims de la pròpia serra, amb varietats locals. L’efecte grandiós de timberes i pregones canals que rodegen el turó prolongant-se ençà i enllà és sorprenent i aterrador.”
Informació Any de declaració: 1983 Categoria: parc natural Superfície: 41.060 ha Situació: al Prepirineu, entre les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Berguedà. La seu del parc és a Bagà http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/

Posar en valor els productes artesans

A part de les tradicionals excursions i activitats per la natura, aquest parc ofereix un ampli catàleg d’activitats singulars que es poden dur a terme als diferents pobles del seu entorn i que permeten descobrir productes locals. Des de fer de pastor d’ovelles per un dia fins a fabricar instruments musicals amb materials naturals, passant per tallers d’elaboració de formatge, melmelada, allioli i cervesa. També s’organitzen activitats per conèixer les plantes medicinals i recollir trementina d’avet tal com es feia antigament. I hi ha diverses explotacions agrícoles i ramaderes que obren les seves portes per veure, per exemple, com tenen cura dels seus horts o com funciona una granja ramadera d’alta muntanya de manera sostenible.

L’esperó muntanyenc

Aquesta planta, de nom científic Delphinium montanum, és un endemisme estricte dels Pirineus orientals. Es fa un seguiment del seu estat en el marc del projecte transfronterer FloraCat, que controla la flora pirinenca amb interès tant al principat com a la Catalunya Nord i Andorra. D’aquesta espècie, que creix en tarteres i prats molt pedregosos, n’hi ha poques poblacions –una desena–, i més de la meitat de les plantes localitzades creixen dins d’aquest parc.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor