Experiències

17. Mas de Melons i Alfés

La bellesa dels secans

Amb el nom genèric de secans de Lleida es conei­xen dife­rents espais de la plana de Ponent que tenen una gran importància ecològica. Són ambi­ents de pseu­do­es­tepa, on al vol­tant dels camps con­re­ats de cere­als crei­xen els her­bas­sars natu­rals. Els con­reus de secà fa segles i segles que alter­nen camps llau­rats, gua­rets i erms i això ha fet pos­si­ble la super­vivència d’un eco­sis­tema únic, amb una fauna i flora par­ti­cu­lars.

Per desgràcia, per a molta gent par­lar d’entorn natu­ral només implica bos­cos i mun­ta­nyes, i això ha fet que tra­di­ci­o­nal­ment aquests espais no hagin estat prou valo­rats. “No se’ls tenia en compte fins ara, mal­grat la seva importància pel que fa a bio­di­ver­si­tat. Hem de pen­sar que si cre­uem els Piri­neus i anem fins a Sibèria, gai­rebé tot el que veu­rem seran bos­cos i prats humits. Espais com els secans de Lleida, que no asso­ciem a un lloc exu­be­rant, són extre­ma­da­ment impor­tants perquè n’hi ha pocs i estan més aïllats”, explica Enric Morera, tècnic del pro­jecte Espais natu­rals de Ponent, una ini­ci­a­tiva que vol posar en valor aquests indrets i con­tri­buir a crear-hi una xarxa eco­turística. “Pel que fa al pai­satge, els secans s’assem­blen més a l’altra part del Medi­ter­rani, per exem­ple a l’Iran, o al nord d’Àfrica, que no pas a la resta d’Europa, i això els fa molt interes­sants. De pseu­do­es­te­pes com la de Mas de Melons, no n’hi ha gai­res en l’àmbit euro­peu”, afe­geix. S’ha de tenir en compte que anti­ga­ment tota la plana de Lleida era una con­tinuïtat del desert dels Mone­gros, però l’acti­vi­tat del rega­diu, que els musul­mans ja feien ser­vir fa més de mil anys, ha mode­lat tot aquest entorn. Els secans que ara que­den escam­pats pel ter­ri­tori, i dels quals la reserva de Mas de Melons és un bon exem­ple, s’han con­ver­tit en un mosaic for­mat per bro­lles, timo­ne­des, espar­tars i gar­ri­gars que ser­vei­xen de refugi i de zona d’ali­men­tació per a molts ani­mals. Hi des­ta­quen sobre­tot els ocells, amb comu­ni­tats d’espècies que no es tro­ben enlloc més de Cata­lu­nya, per la qual cosa els secans s’han con­si­de­rat zones d’espe­cial pro­tecció per a les aus.

Els ocells són els més agraïts de veure, qual­se­vol per­sona amb uns prismàtics els pot obser­var, però podríem par­lar també de la gran quan­ti­tat de plan­tes que hi ha adap­ta­des a aquest ambi­ent extrem amb molta calor a l’estiu i poques plu­ges, com nom­bro­sos tipus d’orquídies. O la diver­si­tat d’insec­tes, com ara el curiós i amenaçat lla­gost pedra, que només s’ha loca­lit­zat a la timo­neda d’Alfés, o espècies d’ara­nyes de mida gran, com les taràntu­les.

L’APUNT LITERARI
Màrius Torres
Poesies (1947)
“De l’espígol li arriben onades de perfum. Com un infant s’allarga de cara al cel, i es posa la garba més flairosa per coixí. Quina cosa, veure el cel, ajagut cara al cel, tan pregon! Déu meu, i que olorosa la terra d’aquest món! El sol ja és post. La tarda més íntima i més vasta sembla a cada moment. Una llum viva i casta retalla núvols, arbres, carenes i conreus i tot sembla que parli -oh, pau de tantes veus!”
Informació Any de declaració: 1992 Categoria: espai natural protegit Superfície: 7.618 ha Situació: entre les Garrigues i el Segrià, als municipis d’Albatàrrec, Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Castelldans, el Cogul, Aspa i Alfés. https://www.espaisnaturalsdeponent.cat/

OCELLS EN PERILL D’EXTINCIÓ

Als secans de Lleida hi ha divuit espècies d’ocells protegits. Un xifra molt alta si es compara amb altres espais naturals –al parc català amb més protecció, Aigüestortes, en són vuit–. La ganga, a la foto, és un dels més emblemàtics i només es troba de manera estable a Mas de Melons. S’assembla a un colom de mida petita, amb colors molt críptics que l’ajuden a passar desapercebut. És molt terrestre i en lloc de covar els ous per donar-los calor, fa el niu i terra i els proporciona ombra. La intensificació agrícola, que fa que hi hagi menys zones amb herbes i arbustos naturals, i la reducció d’erms i guarets, així com el llaurat de rostolls en època de cria, són les seves principals amenaces. Mantenir els secans també és imprescindible per assegurar la presència d’altres ocells com el torlit, la calàndria, la xurra, la trenca, el gaig blau, l’esparver cendrós i el xoriguer petit.

LA TIMONEDA

La reserva de Mas de Melons també inclou la timoneda d’Alfés, un gran erm de més de 100 hectàrees cobert amb vegetació baixa que antigament havia estat un aeròdrom militar. En aquest espai s’han identificat més de 300 espècies vegetals, algunes de rares i endèmiques, i és l’únic lloc de Catalunya on es pot trobar l’alosa becuda, un ocellet molt petit i tímid que s’havia arribat a extingir i que sortosament s’ha pogut recuperar amb algunes parelles que crien.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor