07. Cap de Creus
Marcat pel vent i l’aigua
Creat el 1998, el parc natural del Cap de Creus va ser el primer parc maritimoterrestre del país (el 2010 va ser seguit per les illes Medes) i inclou l’única reserva integral marina del litoral català, a la cara nord de l’illa de s’Encalladora, un indret on en teoria no es pot navegar ni dur a terme cap altra activitat, però on lamentablement encara es veuen embarcacions recreatives o fins i tot de pesca, que fan cas omís d’advertències i prohibicions. De fet, la pressió humana i els efectes del canvi climàtic són les principals amenaces del parc, que en les últimes dècades ha vist canviar significativament el seu paisatge terrestre. “Fa 150 anys hi havia més agricultura i ramaderia, activitats que s’han anat abandonat. Abans els pastors de cabres i ovelles, quan marxaven al Pirineu, cremaven les terres i els incendis s’apagaven de manera natural, i hi havia més paisatge de prat. Ara, si comença un incendi pot cremar molt ràpidament, perquè hi ha molt més bosc. Ho veiem també en els inventaris d’ocells, s’han guanyat espècies de bosc, però se n’han perdut d’hàbitats oberts, i això és una llàstima”, explica Gerard Carrión, tècnic de patrimoni natural del parc. Per les seves característiques geogràfiques –no hem d’oblidar que aquesta península és el punt més oriental del país–, el parc és un indret privilegiat per observar ocells, especialment a la primavera i a la tardor, quan es produeixen els moviments migratoris. A més, gràcies a la informació recollida des de mitjans del segle passat pels primers turistes, aquest parc és el que té un major seguiment històric en el camp de l’ornitologia. En l’actualitat, als penya-segats es poden observar àguiles cuabarrades, falcons pelegrins i ducs. Pel que fa a ocells marins, hi ha diverses espècies de gavines, corbs marins emplomallats, baldrigues, xatracs i mascarells. Tots depenen del difícil equilibri en un entorn que es pot veure molt afectat pel canvi climàtic. Si d’una banda preocupa la pressió humana, de l’altra ja s’estan notant els efectes de l’augment de temperatura de l’aigua del mar. “El nivell de la termoclina, la capa que separa l’aigua més calenta superficial de la més freda al fons, està canviant. Es moren les gorgònies i els coralls, de manera directa perquè l’aigua és més calenta o bé de manera indirecta perquè proliferen algues que les cobreixen i les maten. Podríem dir que les gorgònies i els coralls són els equivalents als boscos terrestres, si desapareixen, es perden molts hàbitats únics i són substituïts per d’altres més habituals”, lamenta Carrión.
‘SESELI FARRENYI’, UNA JOIA BOTÀNICA
El cap de Creus té un extraordinari i divers patrimoni natural, que inclou disset hàbitats considerats d’interès comunitari –de boscos a prats, passant per rius mediterranis, penya-segats i hàbitats costers, entre d’altres– als quals cal afegir tota la riquesa submarina. De la vegetació destaquen les plantes de la zona litoral, que estan adaptades al vent i a la salinitat i que no es poden trobar en cap altre lloc del litoral català. Una espècie endèmica és la Seseli farrenyi, una planta herbàcia que es va identificar el 1979 i que porta el nom del botànic Joan Enric Farreny, mort un anys abans en un accident de muntanya. Aquesta planta aconsegueix sobreviure en escletxes on no té altres competidors (en jardins botànics s’ha vist que pot prosperar molt si té més ombra i aliment). Se’n fa un seguiment anual estricte, ja que actualment hi ha entre 200 i 250 individus, però quan es va descriure per primer cop n’hi havia un mínim de 3.000.
GEOLOGIA ÚNICA
Els processos geològics i l’erosió del vent i la sal del mar han creat al cap de Creus formacions geològiques espectaculars que cada any reben la visita d’estudiosos de diverses universitats europees. A més, aquest parc és l’únic lloc del món on la pegmatita –una roca formada a partir de magma solidificat– aflora a l’exterior.
