Les roques majestuoses

Monòlits i cin­gle­res que des­a­fien el cel són els trets dis­tin­tius de la geo­lo­gia d’aquest parc, for­mat per dues cade­nes mun­ta­nyo­ses de la ser­ra­lada pre­li­to­ral cata­lana. Aquest dues care­nes prin­ci­pals –Sant Llo­renç del Munt i la serra de l’Obac– estan uni­des trans­ver­sal­ment al coll d’Este­na­lles, i els cims més alts són la Mola (1.103 m), on s’aixeca el mones­tir romànic de Sant Llo­renç que dona nom al massís, i el Mont­cau (1.056 m). El pai­satge és pedregós i els tons rogencs de les roques –ero­si­o­na­des pels ele­ments fins a acon­se­guir per­fils estranys i cap­ti­va­dors– con­tras­ten amb el verd de pine­des i alzi­nars. El parc, que està ges­ti­o­nat per la Dipu­tació de Bar­ce­lona, té un gran interès ecològic, geològic, patri­mo­nial i pai­satgístic. A més, és fàcil de visi­tar, ja que és pos­si­ble arri­bar en trans­port públic des de Ter­rassa fins al cen­tre d’infor­mació que hi ha al coll d’Este­na­lles. “És impor­tant res­sal­tar-ho per evi­tar con­cen­tra­ci­ons mas­si­ves de cot­xes par­ti­cu­lars en aquests indrets tan con­cor­re­guts”, expli­quen fonts del parc. Poten­ciar el trans­port públic és lògic tenint en compte que des del parc s’estan fent esforços per ofe­rir més ser­veis sos­te­ni­bles, en paral·lel a l’aug­ment de l’oferta d’equi­pa­ments pedagògics, de lleure i d’hos­ta­le­ria i res­tau­ració. Així, una vin­tena d’empre­ses de la zona estan acre­di­ta­des amb la Carta Euro­pea de Turisme Sos­te­ni­ble (CETS), un reco­nei­xe­ment euro­peu que garan­teix un ús turístic com­pa­ti­ble amb la con­ser­vació del medi natu­ral. En aques­tes dues ser­ra­la­des hi ha una gran diver­si­tat d’ambi­ents ecològics que per­met la presència de mol­tes espècies pròpies, tant de les regi­ons medi­terrànies com cen­tre­eu­ro­pees. Una mos­tra dels ani­mals ver­te­brats més repre­sen­ta­tius són la sala­man­dra, la serp verda, el gaig, el pit-roig, el sen­glar, el cabi­rol, el gat mes­quer i diver­sos rapi­nyai­res. També tenen un gran interès els rat­pe­nats que viuen en coves i avencs. Pel que fa al patri­moni històric, la presència humana al massís de Sant Llo­renç del Munt es remunta a la pre­història, amb una gran quan­ti­tat de jaci­ments tro­bats en coves i abrics natu­rals. De tota manera, l’empremta més impor­tant es va pro­duir en l’alta edat mit­jana, amb les esglésies romàniques i, molt espe­ci­al­ment, el mones­tir que hi ha al cim de la Mola, un edi­fici que va ser con­sa­grat al segle XI i que ha estat decla­rat bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal. Actu­al­ment acull un punt d’infor­mació.