05. Capçaleres del Ter i del Freser
Mosaic d’alta muntanya
Declarat parc natural fa just cinc anys, l’espai que ocupen les capçaleres del riu Ter i del Freser, al Ripollès, és un territori singular i el darrer exemple típic de l’alta muntanya pirinenca oriental. La decisió d’incloure’l en aquesta categoria havia estat molt esperada, ja que les mesures de protecció anteriors (primer, dins del Pla d’Espais d’Interès Natural i, posteriorment, en la Xarxa Natura 2000) quedaven coixes per protegir els seus valors naturals, geològics, paisatgístics i culturals i per fer-los compatibles amb l’activitat econòmica i el turisme que generen dos enclavaments com la vall de Núria i Vallter, que, finalment, van quedar exclosos de la regulació.
El parc és un mosaic paisatgístic d’alta muntanya molt valuós ecològicament. El seu territori s’enlaira des dels 1.280 metres d’altitud a les cotes més baixes fins a gairebé els 3.000 metres, amb alguns dels pics més emblemàtics del país (Puigmal, de 2.910 m, i Bastiments, de 2.881 m). Conserva biodiversitat dels sistemes naturals alpins i subalpins, on la flora i la fauna s’han adaptat al clima rigorós, amb espècies considerades rares, com ara la perdiu blanca i la genciana alpina. D’altra banda, hi abunden les espècies relacionades amb les pinedes de pi negre i els prats d’alta muntanya. Pel que fa a la vegetació, les característiques orogràfiques, climàtiques i geològiques de l’espai fan que hi hagi una gran riquesa florística. Dins el parc hi ha dues de les deu quadrícules amb més diversitat de flora del país. I s’estan fent estudis d’algunes de les 30 espècies de plantes que s’hi poden trobar i que estan protegides per diferents normatives, com ara l’esperó de muntanya o el julivert d’isard.
Pel que fa a la fauna, hi ha el talp, l’isard, el mufló, l’ermini, el trencalòs, el milà reial, el voltor comú, l’àliga reial i calçada, el gall fer i el mussol pirinenc com a espècies més emblemàtiques. Paral·lelament, també cal destacar la impressionant geologia del parc, que disposa de tres geozones incloses en l’inventari de punts d’elements geològics de Catalunya. Té algunes de les roques més antigues dels Pirineus, com són les roques de Totlomon. Un altre element característic és l’aigua, amb els naixements del Ter i el Freser i els nombrosos torrents i rierols que els alimenten. Finalment, la llarga ocupació humana ha fet perdurar importants restes arqueològiques relacionades amb l’activitat ramadera a la muntanya, com ara orris, cabanes, tancats i munyidores. Aquestes estructures es poden conèixer en els set itineraris d’interès arqueològic definits al parc.
Religió, esports, memòria...
La vall de Núria ha estat lloc de pelegrinatge des de l’edat mitjana i, a part de les connotacions espirituals, també es considera el bressol dels esports de neu a Catalunya (la imatge, del fons del Centre Excursionista de Catalunya, mostra un esquiador, el 1916). Núria i el seu entorn –amb l’espectacular tren cremallera– són un símbol del país, un escenari majestuós on han passat coses tan importants com ara la redacció, el 1932, del primer estatut d’autonomia, impulsat per Francesc Macià. Una esperança per al sobiranisme que es va estroncar aviat: set anys després, aquesta part del Ripollès, especialment la veïna vall de Camprodon, es va convertir en un pas d’exiliats de la Guerra Civil. Hi conviuen, per tant, valors naturals i culturals amb la memòria històrica.
Pastures
El principal aprofitament dels recursos del parc són les pastures, gairebé la meitat de tota la superfície protegida. S’aprofiten, principalment, de juny a octubre i el bestiar que hi predomina són les vaques i les eugues. Els hàbitats de pastura tenen un elevat valor ambiental, especialment quan es combinen amb d’altres com ara boscos, matollars, roquissars i tarteres.
