Terra de volcans

El vul­ca­nisme és el que dife­ren­cia la Gar­rotxa i la fa pecu­liar, ja que en aquesta comarca es troba la zona volcànica més ben con­ser­vada de tota la península Ibèrica. Un espai d’un gran atrac­tiu geològic –i també pai­satgístic i cul­tu­ral–, que s’ha con­ver­tit en una des­ti­nació impor­tant per al turisme local. El pro­blema és que tot­hom insis­teix a visi­tar els llocs més cone­guts i emblemàtics, com els vol­cans Cros­cat i Santa Mar­ga­rida, la qual cosa pro­voca epi­so­dis de mas­si­fi­cació i fins i tot de col·lapse. “Estem tre­ba­llant amb el sec­tor turístic per recon­duir els visi­tants cap a altres llocs que són igual­ment interes­sants. Amb els ajun­ta­ments i els agents locals s’està fent una tasca de res­tau­ració d’altres vol­cans”, explica Xavier Oli­ver, tècnic del parc natu­ral. Un exem­ple és el Mont­sa­copa, a Olot, que té el cràter cen­trat, un fet que no és gaire habi­tual. “També s’està res­tau­rant el volcà de Sant Marc, amb un iti­ne­rari encan­ta­dor enmig de bos­cos, ombrívol i humit, fres­quet, on es pot veure algun arbre cen­te­nari. Es passa per la gre­dera del volcà i es va a parar a una antiga extracció de basalt del volcà de Puig Roig, que ja es va res­tau­rar fa anys”, explica. Aquest és només un exem­ple dels molts altres espais que es poden visi­tar, com ara les cola­des de lava del riu Bru­gent, les de Sant Joan les Fonts i la del cin­gle de Cas­tell­fo­llit de la Roca. A part de l’interès geològic, també hi ha bos­cos ide­als per pas­se­jar, fer sen­de­risme i anar en bici­cleta. L’esce­nari de postal de la fageda d’en Jordà té una freqüentació molt alta i per això des del parc recor­den que també hi ha altres bos­cos que val la pena conèixer. “A Santa Pau, per exem­ple, hi ha una pro­posta per visi­tar el nucli urbà, petits vol­cans de l’entorn i la fageda Fosca, de la qual es pot gau­dir més tran­quil·lament, sense tan­tes aglo­me­ra­ci­ons. A Sant Feliu de Palle­rols hi ha iti­ne­ra­ris per veure cas­tells, ermi­tes, molins... I el mateix passa en mol­tes altres pobla­ci­ons”, afe­geix Oli­ver. A part de la mas­si­fi­cació, l’altre tema que pre­o­cupa és el canvi climàtic. L’espai que es coneix com la cubeta olo­tina té un clima atlàntic de mun­ta­nya que per­met una vege­tació cen­tre­eu­ro­pea, amb bos­cos de roure pènol, fage­des... Això és pos­si­ble per les plu­ges i les nuvo­la­des de l’estiu. Amb més seque­res esti­uen­ques –com ja s’ha vist en l’última dècada–, aquesta vege­tació podria ser subs­tituïda per una altra de medi­terrània. De fet, segons un estudi de la UAB, la Gar­rotxa és la comarca cata­lana que can­viarà més de pai­satge en els pròxims anys.