“El nostre sector s’ha sentit desemparat i criminalitzat”

La covid-19 ha fet més acces­si­ble poder gau­dir del res­tau­rant Ca l’Enric de la Vall de Bia­nya, guar­do­nat amb una Estre­lla Mic­he­lin. Durant el pri­mer con­fi­na­ment, els ger­mans Juncà, encar­re­gats de diri­gir l’esta­bli­ment, van recon­ver­tir una de les sales de casa­ments en un nou res­tau­rant, on es cui­nen plats tra­di­ci­o­nals de la casa, que feia anys que no tenien lloc dins dels menús degus­tació que ofe­rien. “Amb la pandèmia se’ns van anul·lar tots els casa­ments, en teníem pro­gra­mats sei­xanta, i en vam fer tres. Vam per­dre una gran part de la nos­tra fac­tu­ració, i per això vam enge­gar aquesta nova línia de res­tau­ració”, explica Jordi Juncà, un dels cui­ners. “És curiós, perquè era una idea i una il·lusió que teníem els tres ger­mans, però que no ens havíem dit per la falta de temps del dia a dia i la feina diària. I amb el con­fi­na­ment vam fer una reunió com cal i va sor­tir la pro­posta. En una de les sales de ban­quets hi hem fet l’Hos­tal, que ofe­reix una cuina més tra­di­ci­o­nal i de preu mitjà, amb un menú diari de 18 euros. Una solució que ens ha donat molt d’oxi­gen per poder afron­tar la falta de ban­quets. A més, en un prin­cipi estava plan­te­jada com una pro­posta tem­po­ral, però veient la bona accep­tació que ha tin­gut, es man­tindrà.” Mal­grat la il·lusió del nou pro­jecte, ha vis­cut amb angoixa la incer­tesa que ha pro­vo­cat la pandèmia, espe­ci­al­ment en el sec­tor de l’hos­ta­le­ria, segons ell un dels més afec­tats: “Ens hem sen­tit total­ment des­em­pa­rats, dei­xats de la mà de Déu, i som un dels sec­tors que sus­tenta el tei­xit del país. I el pit­jor és aquesta incer­tesa. No saps com podràs obrir, si els cli­ents tin­dran la con­fiança per tor­nar, ni si ens tor­na­ran a tan­car –que estic con­vençut que ho tor­na­ran a fer al gener–... I al final, si es tanca aquest tei­xit d’oci, anímica­ment la població també se’n res­sent.” I la reo­ber­tura ho con­firma, des que han tor­nat a obrir, han tin­gut molt bona accep­tació: “La gent té unes ganes boges de sor­tir i dis­fru­tar i d’anar a men­jar a fora, perquè al final som una soci­e­tat d’una gran cul­tura gas­tronòmica.” Tam­poc entén per què els van fer tan­car: “La manera d’implan­tar el nou tan­ca­ment ha estat molt dràstica. Vam fer tot el que se’ns va dema­nar: refor­mes, mesu­res de segu­re­tat, ens hem rein­ven­tat i, al final, ens van tan­car igual­ment. No han tin­gut en compte l’esforç que alguns hem fet. Si es com­plei­xen les nor­mes, els res­tau­rants són segurs. També hem tro­bat a fal­tar alguna ins­pecció. Molta nor­ma­tiva difícil d’inter­pre­tar i gens de con­trol a l’hora d’apli­car-la. A qui ho faci mala­ment que el mul­tin o que el facin tan­car, però a la resta, que ens dei­xin tre­ba­llar, no cal cri­mi­na­lit­zar tot el sec­tor.” També es queixa de les poques aju­des que han rebut: “Són insig­ni­fi­cants i no sé si ens arri­ba­ran. Ens han aju­dat amb el tema de l’ICO, que al final és aca­bar-se endeu­tant un mateix, i amb els ERTO. Si estiguéssim a Suïssa o Ale­ma­nya, que són països com cal i potents, ens dona­rien un 70% de la fac­tu­ració de l’any pas­sat. I aquí, quasi res. Entre tots tira­rem enda­vant, però el nos­tre sec­tor se n’ha res­sen­tit moltíssim. Les cases amb història i que acu­mu­lem molts anys a l’esquena podrem tram­pe­jar aquesta època, però molts dels res­tau­rants que comen­cen o que han fet inver­si­ons for­tes hau­ran de tan­car. És una cla­te­llada bru­tal, i al final et tre­uen la il·lusió, que és el pit­jor que et poden fer.” El tan­ca­ment peri­me­tral també ha estat un pro­blema per al res­tau­rant, que es troba a la Vall de Bia­nya: “Tenim una població de 1.200 habi­tants i ens hem que­dat limi­tats pel lloc, no hem pogut fer men­jars per empor­tar i molta de la cli­en­tela del res­tau­rant gas­tronòmic és de tot Cata­lu­nya, així que sort n’hem tin­gut de l’Hos­tal.” Mal­grat tot, en Jordi es mos­tra opti­mista: “Espe­rem que l’any que ve puguem fer els casa­ments pre­vis­tos i els anul·lats i ara, a més, és la tem­po­rada alta del res­tau­rant gas­tronòmic. La tar­dor i l’hivern són el gran moment de la carta, quan el bosc està en la màxima esplen­dor.” Quan se li pre­gunta pel dia a dia del con­fi­na­ment, res­pon: “Per­so­nal­ment, ha estat fantàstic perquè he pogut dis­fru­tar de la família com mai. A més, el 10 d’abril vaig ser pare per segona vegada i he pogut gau­dir ple­na­ment de l’experiència. També hem pen­sat plats, hem fet inves­ti­gació en els menús, hem començat un pro­jecte d’hort ecològic i amb pro­duc­tes autòctons de la zona...”