Natura i història

Fun­dat el 1150, el mones­tir cis­ter­cenc de Santa Maria de Poblet va ser el panteó de molts dels reis i rei­nes més des­ta­cats de la Corona d’Aragó. Es tracta d’un con­junt monu­men­tal espec­ta­cu­lar i pels seus valors arqui­tectònics i artístics va ser decla­rat Patri­moni de la Huma­ni­tat el 1991. És sens dubte un esce­nari històric de pri­mer ordre, però igual­ment impor­tant és l’espai natu­ral que l’envolta. Des del 1984, les mun­ta­nyes de l’entorn del mones­tir estan pro­te­gi­des com a paratge natu­ral d’interès naci­o­nal, i el 1998 es va ampliar en decla­rar dues reser­ves natu­rals par­ci­als, la del bar­ranc del Tillar i la del bar­ranc de la Tri­ni­tat. Una de les seves carac­terísti­ques prin­ci­pals és que s’hi poden tro­bar bos­cos molt dife­rents, en funció de l’altura. A les parts bai­xes hi ha la vege­tació pròpia de l’alzi­nar medi­ter­rani i a les parts altes, les pine­des de pi roig amb roure reboll, que és un tipus de roure que no creix enlloc més de Cata­lu­nya, tal com explica Ester Tru­llols, la direc­tora del paratge. “El bosc de Poblet –hi afe­geix– té un alt valor ecològic per la seva vari­e­tat i madu­resa: a la com­ple­xi­tat de for­ma­ci­ons, s’hi uneix l’existència de bos­cos vete­rans amb exem­plars de més de 200 anys i alguns que arri­ben a edats supe­ri­ors als 400 anys.” S’ha de tenir en compte que en l’àmbit medi­ter­rani és molt infreqüent tro­bar bos­cos amb aques­tes carac­terísti­ques, “motiu pel qual podem afir­mar que el bosc de Poblet és sin­gu­lar en el con­text de Cata­lu­nya”, remarca. El paratge també des­taca per la seva geo­lo­gia: la falla de Poblet, on es poden tro­bar mate­ri­als amb més de 300 mili­ons d’anys de diferència; les roques granítiques de la vall de Cas­tell­fo­llit, i les mines i pedre­res en ús fins a mit­jan segle pas­sat.

Tor­nant als valors natu­rals, un dels grans rep­tes de futur serà ges­ti­o­nar els efec­tes del canvi climàtic a l’alzi­nar, que és la comu­ni­tat que ocupa el 80% de l’espai. “Ha estat apro­fi­tat per lle­nyes, pas­tura i carbó des del segle XII, quan la comu­ni­tat cis­ter­cenca es va esta­blir a Poblet, i actu­al­ment pre­senta una massa estan­cada, amb poc crei­xe­ment, reper­cu­tint en la dis­po­ni­bi­li­tat d’aigua a la conca del Fran­colí. El repte és acon­se­guir rea­lit­zar tre­balls de millora d’aquesta massa per treure com­petència i afa­vo­rir aque­lles espècies amb menys neces­si­tats hídri­ques que s’adap­tin millor al canvi climàtic”, explica Tru­llols. Un altre gran des­a­fi­a­ment és orde­nar l’ús públic a la vall de Cas­tell­fo­llit, cada cop més freqüentada des de la cre­ació d’un iti­ne­rari micològic amb bolets pin­tats als arbres que agra­den molt a les famílies. Aquest estiu s’han senya­lit­zat i deli­mi­tat zones d’apar­ca­ment, però tot i això l’aug­ment de visi­tants fa que molts vehi­cles apar­quin en zones no auto­rit­za­des.