“El llegat és més negatiu que positiu”

El referèndum va ser un fracàs també per a l’independentisme, ja que els resultats no van ser reconeguts per ningú. No era un referèndum legítim, i en aquest sentit no podia dur enlloc. La democràcia consisteix sobretot en unes regles procedimentals per prendre decisions col·lectives. En el moment en què aquestes regles deixen de seguir-se, no podem parlar de procediment democràtic. De tota manera, no diria que les conseqüències hagin estat només negatives. Els independentistes, majoritàriament, han entès que el procés cap a la independència ha de ser una negociació amb l’Estat. Ha quedat arraconada la unilateralitat que s’havia fet derivar del “dret a decidir”. També s’ha pres consciència que la lluita per la independència és inevitablement un procés llarg, que s’ha de preparar sense pressa i amb molta paciència.

Ja he dit que per a mi el llegat de l’1 d’octubre és més negatiu que positiu. El veig com la culminació d’una ingenuïtat que no pot estar a l’altura dels grans esdeveniments que fan història. Veig exagerat parlar de “llegat” perquè des del meu punt de vista, tot estava equivocat. És cert que, com deia abans, també s’aprèn de les equivocacions, i és de savis fer-ho. Aquest aprenentatge que pot dur a pensar estratègies diferents i més realistes, sense renunciar a les conviccions de cada persona, pot ser el millor llegat de l’1-O.

Encara que molt tímidament i amb massa cauteles, veig una voluntat d’enteniment que no existia durant el procés. L’anomenada “taula de diàleg” no acaba d’arrancar perquè encara hi ha posicions massa extremistes, i des de l’extremisme no es negocia res. Per part del govern espanyol ni tan sols s’arriben a abordar mesures per millorar l’autogovern, com la reforma del finançament de les autonomies. Per part dels independentistes, la mateixa paraula autogovern, o federalisme, que per a mi seria la culminació més positiva de l’autogovern, són paraules maleïdes, que no formen part del seu esquema mental. Estem massa verds per avançar.

Penso que ja ho he deixat clar. No crec que hi hagi res a commemorar de l’1 d’octubre. Com es veurà en el futur? Dependrà de qui escrigui la història.