“S’acusa un desgast per la manca d’unitat”

El fet que la violència contra els ciutadans, que volien exercir el seu dret a vot impedís el desenvolupament normal de la jornada, ja quedava clar que marcaria el resultat, independentment de les xifres. No hem d’oblidar que veníem del 9-N, en què vam poder comptabilitzar 2.344.828 vots emesos i, per tant, l’1-O s’esperava una xifra que segurament s’incrementaria. Les conseqüències per a les persones que van liderar el referèndum han estat molt dures: processos penals, penes de presó, exili, inhabilitacions, embargaments... Repressió i injustícia per haver promogut, facilitat i fet possible un dret democràtic com ho és expressar-se en una urna, que és, al meu entendre, allà on s’han de dirimir els conflictes polítics.

L’1 d’octubre quedarà marcat per sempre en la nostra memòria col·lectiva com una gran fita de la democràcia. L’1 d’octubre, com també ho va ser el 9 de novembre del 2014, és la viva demostració d’una societat pacífica, democràtica i determinada exercint el seu legítim dret a decidir. Vam defensar les urnes, els col·legis electorals i, per sobre de tot, la democràcia. Un dia que vam començar amb la il·lusió d’exercir un dret democràtic i que vam acabar amb la tristor i el dolor de la repressió policial. Han passat cinc anys, han canviat moltes coses, però, al meu entendre, el que no ha de canviar mai és la voluntat d’un parlament o d’un govern d’escoltar i consultar la seva ciutadania. El llegat que ens ha deixat l’1-O és l’empoderament de la ciutadania, les mobilitzacions, que van fer la volta al món, fruit de l’esforç anònim de milers de voluntàries i voluntaris, d’entitats civils que, amb tenacitat, esperança i compromís, van fer possible que les urnes hi fossin.

En la política catalana s’acusa un desgast per la manca d’unitat i d’estratègia comunes. En la política espanyola ha canviat el govern, però seguim sense respostes polítiques, molta gesticulació però cap resultat. En l’àmbit judicial, tot i que a un altre ritme, no cessa la judicialització de la política. El que més em preocupa és la repercussió en la societat catalana d’aquesta falta d’unitat que podria convertir una part d’aquell anhel i d’aquella il·lusió en cansament i desafecció.

Una data per seguir reclamant democràcia, i també la llibertat i el retorn dels exiliats i les exiliades i la fi de la repressió i de les causes judicials, fins que puguem exercir el dret a l’autodeterminació.