CANVI POLÍTIC
“En la política catalana el sistema de partits ha saltat pels aires, s’ha reconfigurat de nou al voltant del projecte independentista”
Esperava alguna conseqüència més d’aquell referèndum?
És clar que ho esperàvem, tant de bo haguéssim pogut implementar el resultat del referèndum. Però no estàvem prou preparats ni segurament érem prou. Ho teníem tot molt ben organitzat per aconseguir votar el dia 1, com així va ser –i té un mèrit brutal–, però no havíem dedicat prou temps ni recursos a pensar en el dia 2. Tot i així, hi va haver conseqüències molt bones: la repercussió internacional –per primera vegada vam poder externalitzar al món el conflicte-, la vaga del dia 3 –que va ser l’aturada de país més transversal que hem viscut en democràcia– i una altra conseqüència gens menor: l’Estat espanyol va demostrar com és realment, es va revelar al món com un estat repressiu que vulnera els drets fonamentals a cop de porra, de 155, de sentències judicials, d’empresonaments de líders socials i polítics i del que faci falta. Res no ha estat igual des d’aquell dia.
Han passat cinc anys. Què queda d’aquell dia? Quin és el llegat de l’1-O?
Un llegat immens: l’aprenentatge col·lectiu dels encerts i dels errors, la capacitat de treballar conjuntament persones molt diferents, la constatació que ens enfrontem a un estat molt poderós disposat a tot, i la fortalesa de la nostra gent: com deia Jordi Cuixart, la presó ja no és un límit. Ens han perseguit, atonyinat, denunciat, jutjat, empresonat i ens han obligat a exiliar-nos. I seguim al peu del canó.
Ha canviat realment alguna cosa en la política catalana i espanyola?
En la política espanyola, poca cosa ha canviat. En la catalana, sí. El sistema de partits ha saltat pels aires, s’ha reconfigurat de nou al voltant del projecte independentista i s’ha consolidat una majoria en la societat catalana que vol la independència. Podem tardar més o menys, però aquest país serà sobirà perquè la majoria de partits i de la ciutadania ho vol, i això no té marxa enrere. Ara cal que els partits posin sobre la taula sense embuts quina és la seva estratègia i que expliqui com la pensen dur a terme. ERC ja ho ha fet, falta que els altres s’aclareixin internament. I que la ciutadania, com a adults que som, puguem escollir a les urnes quina proposta ens sembla l’encertada i que tots ens posem a treballar per la proposta guanyadora. L’independentisme ha treballat unit quan tenia un objectiu polític compartit, una fita comuna com va ser l’1-O. Això vol dir que quan tornem a tenir una unitat al voltant d’una estratègia, ho podrem tornar a fer.
Quin creu que serà el paper que tindrà la data de l’1 d’octubre del 2017 en la història del nostre país?
Serà el dia que vam guanyar l’Estat, el dia que ens vam demostrar a nosaltres mateixos, com a poble, que podem guanyar la independència. L’1 d’octubre del 2017 ens vam adonar que teníem la victòria a tocar, però que hem de treballar més encara per aconseguir-la: per ser més i per fer-ho millor.
