Terra de volcans

El vulcanisme és el que diferencia la Garrotxa i la fa peculiar, ja que en aquesta comarca es troba la zona volcànica més ben conservada de tota la península Ibèrica. Un espai d’un gran atractiu geològic –i també paisatgístic i cultural–, que s’ha convertit en una destinació important per al turisme local. El problema és que tothom insisteix a visitar els llocs més coneguts i emblemàtics, com els volcans Croscat i Santa Margarida, la qual cosa provoca episodis de massificació i fins i tot de col·lapse. “Estem treballant amb el sector turístic per reconduir els visitants cap a altres llocs que són igualment interessants. Amb els ajuntaments i els agents locals s’està fent una tasca de restauració d’altres volcans”, explica Xavier Oliver, tècnic del parc natural. Un exemple és el Montsacopa, a Olot, que té el cràter centrat, un fet que no és gaire habitual. “També s’està restaurant el volcà de Sant Marc, amb un itinerari encantador enmig de boscos, ombrívol i humit, fresquet, on es pot veure algun arbre centenari. Es passa per la gredera del volcà i es va a parar a una antiga extracció de basalt del volcà de Puig Roig, que ja es va restaurar fa anys”, explica. Aquest és només un exemple dels molts altres espais que es poden visitar, com ara les colades de lava del riu Brugent, les de Sant Joan les Fonts i la del cingle de Castellfollit de la Roca. A part de l’interès geològic, també hi ha boscos ideals per passejar, fer senderisme i anar en bicicleta. L’escenari de postal de la fageda d’en Jordà té una freqüentació molt alta i per això des del parc recorden que també hi ha altres boscos que val la pena conèixer. “A Santa Pau, per exemple, hi ha una proposta per visitar el nucli urbà, petits volcans de l’entorn i la fageda Fosca, de la qual es pot gaudir més tranquil·lament, sense tantes aglomeracions. A Sant Feliu de Pallerols hi ha itineraris per veure castells, ermites, molins... I el mateix passa en moltes altres poblacions”, afegeix Oliver. A part de la massificació, l’altre tema que preocupa és el canvi climàtic. L’espai que es coneix com la cubeta olotina té un clima atlàntic de muntanya que permet una vegetació centreeuropea, amb boscos de roure pènol, fagedes... Això és possible per les pluges i les nuvolades de l’estiu. Amb més sequeres estiuenques –com ja s’ha vist en l’última dècada–, aquesta vegetació podria ser substituïda per una altra de mediterrània. De fet, segons un estudi de la UAB, la Garrotxa és la comarca catalana que canviarà més de paisatge en els pròxims anys.