02. Alt Pirineu
Paisatges imponents
A cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell, el parc natural de l’Alt Pirineu és el més gran de Catalunya i ofereix una diversitat extraordinària de paisatges: serralades amb les muntanyes més altes (la Pica d’Estats, amb 3.143 m), valls molt ben conservades i la major quantitat de boscos madurs de tot el país. Des del 2018, forma part de la marca comuna del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, juntament amb el parc natural regional dels Pirineus Ariejans (administració francesa) i els parcs naturals del Comapedrosa i Sorteny (Andorra). Es tracta d’una de les zones transfrontereres protegides més grans d’Europa, un espai dels Pirineus especialment ben conservat i amb una gran biodiversitat. Per exemple, només aquí es conserven algunes poblacions de la sargantana pallaresa, espècie endèmica protegida. A banda d’això, el parc català ja té per si mateix moltes especificitats que es poden destacar, com ara el riu salvatge català més ben conservat, els 30 quilòmetres del tram alt de la Noguera Pallaresa, declarats reserva natural parcial. També té un patrimoni geològic de gran interès, amb roques de diferents èpoques, amb un ventall de 300 milions d’anys (les més antigues de fa 540 milions anys). “A més, al parc hi ha les restes de la que va ser la glacera més llarga dels Pirineus durant la darrera glaciació, que arribava del pla de Beret a Llavorsí”, explica el director, Marc Garriga. El parc s’estructura en cinc grans sectors: les valls d’Àneu, la vall de Cardós, la vall Ferrera, la vall de Santa Magdalena i el seu entorn, i el massís de l’Orri. Tots aquests indrets ofereixen paisatges magnífics i tranquils, enriquits pel patrimoni cultural i històric que hi ha deixat la presència humana. De fet, a l’Alt Pirineu la conservació del patrimoni natural no està renyida amb el funcionament d’un centenar d’explotacions de ramaderia extensiva, de caire familiar, que també ajuden a la conservació dels hàbitats de prats de dall i pastures. La presència humana en aquestes valls i muntanyes ha deixat un important llegat agroramader –amb nombroses bordes, cabanes, pletes, orris, murs de pedra seca...– i molta saviesa popular que es pot conèixer de prop visitant l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Estanys d’origen glacial i avencs profunds
L’estany de Certascan, amb la seva singular bellesa, és l’estany glacial més extens i profund de Catalunya, si bé al parc n’hi ha fins a 140 més. Altres elements geològics importants són els avencs, com el de la Cigalera de l’Obaga de Valeran, un dels més profunds del territori català, amb 320 m de profunditat màxima i un recorregut de 365 m que alberga elements de gran valor natural, com un llac subterrani i diverses sales de grans dimensions i galeries. Pel que fa a la flora, hi ha més de 1.500 espècies, una vintena de les quals estan amenaçades o són molt rares. Dels diferents hàbitats que es poden trobar (pinedes de pi negre, matollars d’alta muntanya, gespets, carrascars...), uns quaranta estan considerats d’interès comunitari en l’àmbit europeu.
Ossos
Al parc de l’Alt Pirineu hi ha algunes de les valls i indrets més solitaris i salvatges de Catalunya. “La seva presència és fins i tot major que al parc nacional [Aigüestortes], motiu pel qual l’os bru hi troba la tranquil·litat que necessita, i per això hi és força present.” Al parc també hi ha fins a deu territoris de trencalòs, dels quaranta de Catalunya; i hi viu una quarta part de la població ibèrica del gall fer, per posar només alguns exemples d’espècies amenaçades.
