Natura i història

Fundat el 1150, el monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet va ser el panteó de molts dels reis i reines més destacats de la Corona d’Aragó. Es tracta d’un conjunt monumental espectacular i pels seus valors arquitectònics i artístics va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1991. És sens dubte un escenari històric de primer ordre, però igualment important és l’espai natural que l’envolta. Des del 1984, les muntanyes de l’entorn del monestir estan protegides com a paratge natural d’interès nacional, i el 1998 es va ampliar en declarar dues reserves naturals parcials, la del barranc del Tillar i la del barranc de la Trinitat. Una de les seves característiques principals és que s’hi poden trobar boscos molt diferents, en funció de l’altura. A les parts baixes hi ha la vegetació pròpia de l’alzinar mediterrani i a les parts altes, les pinedes de pi roig amb roure reboll, que és un tipus de roure que no creix enlloc més de Catalunya, tal com explica Ester Trullols, la directora del paratge. “El bosc de Poblet –hi afegeix– té un alt valor ecològic per la seva varietat i maduresa: a la complexitat de formacions, s’hi uneix l’existència de boscos veterans amb exemplars de més de 200 anys i alguns que arriben a edats superiors als 400 anys.” S’ha de tenir en compte que en l’àmbit mediterrani és molt infreqüent trobar boscos amb aquestes característiques, “motiu pel qual podem afirmar que el bosc de Poblet és singular en el context de Catalunya”, remarca. El paratge també destaca per la seva geologia: la falla de Poblet, on es poden trobar materials amb més de 300 milions d’anys de diferència; les roques granítiques de la vall de Castellfollit, i les mines i pedreres en ús fins a mitjan segle passat.

Tornant als valors naturals, un dels grans reptes de futur serà gestionar els efectes del canvi climàtic a l’alzinar, que és la comunitat que ocupa el 80% de l’espai. “Ha estat aprofitat per llenyes, pastura i carbó des del segle XII, quan la comunitat cistercenca es va establir a Poblet, i actualment presenta una massa estancada, amb poc creixement, repercutint en la disponibilitat d’aigua a la conca del Francolí. El repte és aconseguir realitzar treballs de millora d’aquesta massa per treure competència i afavorir aquelles espècies amb menys necessitats hídriques que s’adaptin millor al canvi climàtic”, explica Trullols. Un altre gran desafiament és ordenar l’ús públic a la vall de Castellfollit, cada cop més freqüentada des de la creació d’un itinerari micològic amb bolets pintats als arbres que agraden molt a les famílies. Aquest estiu s’han senyalitzat i delimitat zones d’aparcament, però tot i això l’augment de visitants fa que molts vehicles aparquin en zones no autoritzades.