13. Collserola
El pulmó metropolità
Amb més de 5 milions de visitants anuals, del parc natural de la serra de Collserola és molt més que la muntanya del Tibidabo. Es tracta d’una illa de natura envoltada i tancada gairebé hermèticament per infraestructures, indústries i nuclis urbans. Tot i ser un espai de gran importància ecològica, productiva i social, no va assolir la categoria de parc natural fins al 2010, i potser per això encara hi ha una part dels visitants que no són conscients que no es tracta d’un parc urbà, sinó d’un parc natural que mereix el mateix respecte que altres espais protegits que es troben més lluny de la gran metròpoli barcelonina. “Molta gent continua pensant que Collserola és només un parc d’esbarjo, i d’aquí ve el conflicte. Des del desconfinament, la saturació ha anat a pitjor. Aquesta problemàtica s’està donant ara en altres parcs naturals, però nosaltres ja veníem d’una freqüentació molt alta“, explica Joan Vilamú, cap de servei de medi natural i territori del parc. En els darrers mesos, han augmentat els problemes, des d’abocaments de runes i deixalles fins a botellons, passant per altres conductes incíviques, algunes tan normalitzades com portar el gos deslligat o anar en bicicleta a tota velocitat per corriols on no és permès. “Són una sèrie d’usos que no toquen en un parc natural, estem saturats, i ni els serveis de neteja ni els de vigilància donen l’abast”, explica Vilamú. Tot i això, recorda que afortunadament no tots els visitants es comporten d’aquesta manera. “Són un percentatge petit, però poden fer molt de mal als processos naturals i antropològics del parc”, afegeix.
Collserola té una gran importància com a pulmó verd de la metròpoli. Els seus boscos alliberen oxigen i fixen el diòxid de carboni, ajuden a filtrar les partícules de pols i amorteixen el soroll. També contribueixen a dissipar la calor i la contaminació produïda per l’activitat humana. Protegeixen el sòl de l’erosió, evitant inundacions, i regulen els cicles hidrològics, purificant l’aigua. Per tant, la seva existència millora les condicions de vida dels habitants de les zones urbanes. De tota manera, la massa forestal –formada bàsicament per alzinars, pinedes i boscos de ribera– és només una part de la biodiversitat del parc, que també inclou màquies, matollars, prats i conreus, amb un domini clarament mediterrani. Finalment, el parc és una zona privilegiada per a l’educació ambiental, amb un centre a Cerdanyola –Can Coll–, que s’hi dedica des dels anys noranta.
Reactivar l’activitat agrària
El programa Alimentem Collserola vol fomentar les activitats agropecuàries donant suport a la pagesia dins del parc. Es tracta de recuperar els usos tradicionals per gestionar millor el territori i crear un mosaic que permeti trencar la massa forestal contínua. Els últims anys, el bosc es va fent més dens i això fa augmentar el risc d’un gran incendi forestal que podria arrasar tota la serra. El principal problema és que els pagesos i ramaders ho tenen difícil arreu per tirar endavant, i a Collserola, a més, tenen la pressió dels visitants. “Un gos deslligat pot fer caure per un barranc un ramat d’ovelles o pot fer avortar les que estiguin prenyades”, explica Joan Vilamú.
Espècies invasores
La fauna de Collserola inclou 28 tipus de mamífers, 191 espècies d’ocells, 17 de rèptils, 10 d’amfibis i 7 de peixos. La majoria es troben ben adaptats als seus respectius hàbitats, fins i tot massa, com els senglars, que s’han de controlar. El principal problema –a part de l’incivisme– són les espècies invasores, tant animals com vegetals. L’última ha estat la vespa asiàtica, que pot posar en risc les abelles de la mel, ja que se n’alimenta.
