“He parat els estudis per anar a fer voluntariat a l’estranger”

La covid-19 ha fet replan­te­jar la vida a Thaïs Gus­si­nyer, que és d’Olot i està a punt de com­plir la majo­ria d’edat. Tenia molt clar que un cop acabés el bat­xi­lle­rat es volia tras­lla­dar a Bar­ce­lona. No sabia quins estu­dis cur­sar, s’estava plan­te­jant diver­ses car­re­res, però li feia molta il·lusió començar la vida uni­ver­sitària. Però va arri­bar el virus: “Amb la pandèmia vaig haver de fer part del segon tri­mes­tre de bat­xi­lle­rat, tot el ter­cer i les clas­ses pre­pa­ratòries per a la selec­ti­vi­tat en línia i la veri­tat és que se’m va fer bas­tant dur”, comenta. “Vaig pre­veure que segu­ra­ment la situ­ació no per­me­tria fer clas­ses pre­sen­ci­als cent per cent al setem­bre i la idea de cur­sar el meu pri­mer any d’uni­ver­si­tat a través d’una pan­ta­lla des de la meva habi­tació no em con­ven­cia gens. Per això em vaig plan­te­jar ajor­nar els estu­dis i mar­xar a l’estran­ger. Des que tinc ús de raó que he vol­gut viat­jar pel món, tot i que en aquests moments fer un any sabàtic no entrava en els meus plans.” Va estu­diar dife­rents opci­ons i final­ment es va deci­dir per fer volun­ta­riat a l’estran­ger. “Ara mateix soc al sud d’Escòcia, en un càmping enmig de les mun­ta­nyes, a una hora amb cotxe del poble més pro­per. El con­tracte en tots els llocs és simi­lar: tre­ba­llem unes cinc o sis hores diàries durant cinc dies a la set­mana a canvi d’allot­ja­ment i men­jar. Les fei­nes varien segons el lloc on ets, però aquí el que he de fer és cui­dar els ani­mals de com­pa­nyia dels pro­pi­e­ta­ris, pre­pa­rar els bun­ga­lous per als cli­ents, fer peti­tes fei­nes a l’hort i col·labo­rar en qual­se­vol tasca que se’m demani.” Viu força aïllada del virus però també de la gent: “Estic en un lloc preciós, però bas­tant remot i, malau­ra­da­ment, no tinc cotxe ni tam­poc hi ha la pos­si­bi­li­tat de moure’s amb trans­port públic, per tant és com si estigués aïllada del món. Aquí no tinc la sen­sació que esti­gui enmig d’una pandèmia. A més, la mas­ca­reta no és obli­gatòria en espais exte­ri­ors. Per això, el pri­mer dia que vaig arri­bar, se’m va fer molt estrany veure la majo­ria de la gent sense por­tar-ne a fora de les esta­ci­ons de tren i pels car­rers. Les res­tric­ci­ons depe­nen del nivell de risc de covid de cada àrea, però gran part dels res­tau­rants i comerços no han tan­cat. En gene­ral, tinc la sen­sació que les mesu­res són menys res­tric­ti­ves que a Cata­lu­nya.” La Thaïs reco­mana l’experiència i està molt con­tenta de la decisió que ha pres: “El volun­ta­riat és una alter­na­tiva molt més asse­qui­ble en com­pa­ració a la de viat­jar de manera con­ven­ci­o­nal, i és una bona opor­tu­ni­tat per conèixer de més a prop el país que esculls. Tot just estic a l’inici d’aquesta experiència, però de moment no me’n pene­deixo gens.”